L’any 1880, Rafael Guàrdia va fundar a la Rambla, 97, una botiga de partitures amb el nom de Casa Guàrdia. No va ser fins al 1915 quan Lluís González Jordà va adquirir el negoci i li va posar Casa Beethoven, el nom actual. Va ser l’inici d’un establiment que amb els anys ha esdevingut una referència per a tots els músics i un comerç emblemàtic del passeig.
Els primers anys
El propietari actual, Jaume Doncos, destaca el nom que va triar el seu oncle, “el nom ideal per a una casa de música”, i la ubicació de la botiga, “en aquell temps, a la Rambla és on passava tot i, a més, estava molt a prop del Conservatori del Liceu“. Ara, segons ell, l’èxit no estava assegurat, ja que era un moment amb moltes botigues de partitures.
Una de les claus d’haver estat de les últimes que queden és, segons Jaume Doncos, que sempre han sabut adaptar-se a la música del moment. Per això, diu, actualment s’hi poden trobar des de partitures dels clàssics, com Bach o Beethoven, fins a de grans ídols de la música comercial, com ara Billie Eilish o Ed Sheeran.
El valor patrimonial
Però per al propietari del negoci, un dels valors de la Casa Beethoven actual és la seva història. Un arxiu de partitures antigues que s’han anat recollint amb el temps i que Doncos creu que “ja no es vendran mai, però que han quedat com les nostres companyes de vida“. Un altre element característic és el piano que poden trobar els clients a la botiga. “Al voltant d’aquest instrument hi hagut reunions i la gent que passa i vol, el pot tocar“. De fet, explica, “si algun dia, i espero que no, hem de tancar, segurament el piano serà l’últim que en sortirà”.
La “resistència”
Un dels canvis que més destaca Jaume Doncos durant tots aquests anys és el de la Rambla. Recorda que ve diàriament des del 1978 i que, en aquell temps, hi havia molts més barcelonins. Abans, explica, “a part de turistes, la Rambla acollia molta gent de la ciutat i del barri i el passeig tenia més personalitat”. I afegeix: “Jo mateix vinc aquí perquè hi treballo, però a mi ja ni m’atreu venir“.
Tot i això, no es planteja abandonar aquest espai. De fet, assegura que encara no han tancat perquè fan “resistència” per seguir. Una continuïtat que titlla de “petit miracle“, ja que els negocis de partitures com aquest estan morint. Per això, diu, “si el senyor Rafael Guàrdia entrés a la botiga, crec que estaria orgullós de nosaltres”.
