Sovint, quan arriba la calor, l’associem amb l’entrada d’una massa d’aire càlid que ens arriba del nord d’Àfrica. Això, que és força comú, no sempre és així i, de fet, algunes vegades ens poden arribar calorades amb masses d’aire que venen de llocs que no diríem mai.
La massa d’aire ens arribarà… del Canadà?
A diferència del que es pugui pensar, a vegades la calor pot arribar de llocs inversemblants o la podem generar nosaltres mateixos.
La calor que ens afectarà els dies vinents, amb un pic important a mitjans de la setmana vinent, vindrà procedent d’una massa d’aire que, en el seu origen, haurà arrencat de la península del Labrador, a l’altra banda de l’Atlàntic i situada més al nord que nosaltres. I, doncs, què haurà passat?
El que passarà és que aquesta massa d’aire, en origen canadenca, haurà viatjat molts quilòmetres i haurà anat baixant d’altitud. I és amb aquest descens que s’anirà escalfant. És el s’anomena subsidència.
La calor per subsidència
La subsidència és el mecanisme pel qual una massa d’aire es veu obligada a moure’s cap a nivells més baixos. En el cas de la meteorologia, és el procés contrari a la convecció, que força els ascensos d’aire formant-ne sovint xàfecs i tempestes.
A la imatge hi podem veure la trajectòria de les masses d’aire a 3.000, 1.500 i 500 m d’altura que hauran fet durant els cinc dies anteriors al dijous, 2 de juliol. Es veu com són d’origen atlàntic (arrenquen del Canadà) i que en totes les capes la massa d’aire es veu obligada a baixar d’altitud (subsidència), per la qual cosa s’escalfa i farà pujar la temperatura. Per fer-ho senzill, dimecres, 1 de juliol, tindrem a la vertical de Barcelona però a 3.000 m, la massa d’aire que tenen avui a la península del Labrador a uns 6.000 metres d’altura (haurà baixat 3.000 m). A 1.500 m tindrem dimecres a Barcelona el que avui tenen al Labrador a 3.000 m i a 500 m el que avui tenen a 1.500 m.
Amb el descens de l’altura, la massa d’aire es va escalfant cada vegada més i pot comportar grans ascensos de temperatura, encara que en el seu origen no sigui ni una massa africana i ni tant sols arrenqui del sud.
Es tracta d’un mecanisme que afecta especialment capes altes i mitjanes, tot i que contribueix de manera directa a l’escalfament en superfície, ja que aquesta capa pot impedir l’escapament de la calor que es pugui emmagatzemar en capes inferiors i, per tant, si es dona durant diversos dies, pot contribuir a un ascens clar de la temperatura en superfície.
La radiació solar farà la resta de la feina
A l’arribada d’aquesta massa d’aire Atlàntica reescalfada per subsidència, hi haurem de sumar la intensa radiació solar que tenim en aquestes dates i que s’encarregarà de fer pujar la temperatura a totes les capes independentment d’on vingui la massa d’aire.
A més a més, la manca de ventilació i les més que possibles capes d’inversió tèrmica que es puguin formar faran que l’escalfament sigui molt efectiu, tot i tractar-se d’una massa d’aire que ni serà africana ni vindrà del sud.
Calor per dies
Els mapes no auguren bones notícies per als que vulguin una refrescada a curt termini. El juny acabarà amb calor i el juliol començarà amb un pic de calor, que tindrà probablement el seu punt màxim entre el dia 1 i 2.
#PredicciónAEMET. Variación y valores previstos de t.🌡️mín. y máx. Tras el alivio térmico que aún disfrutamos hoy, esperamos un nuevo repunte de🌡️desde mañana mismo.
Detalles y actualizaciones👉https://t.co/0T9nJSnMnD pic.twitter.com/q9cG8P06Eq— AEMET (@AEMET_Esp) June 26, 2020
Més endavant s’obre un ventall de possibilitats per veure canvis de temps que facin pensar en una refrescada, però queda tot molt lluny. Massa.
De moment, calor canicular per ben bé una setmana més. Sense interrupcions.
