Des de fa uns dies que es comencen a veure les primeres orenetes a Barcelona i Catalunya. El gruix de la seva arribada, però, encara es farà esperar uns quants dies. Les orenetes, els falciots, el rossinyol o els ballesters són només algunes de les moltes espècies d’ocells migradors que passen els mesos càlids de l’any a Catalunya i Europa, on es reprodueixen. A la tardor migren vers el sud, cap al Sahel, territori on hi passaran l’hivern.
A la primavera, les aus migradores realitzen un llarg i perillós viatge per recórrer els milers de quilòmetres que separen el Sahel d’Europa. Entre mig, es veuen obligats a superar grans obstacles físics com el mar Mediterrani o el desert del Sàhara.
Estudiar els ocells migradors un cop han superat el Sàhara, camí d’Europa
L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) realitza des de l’any 2008, a la primavera, una campanya d’anellament d’ocells. Des de l’any 2018 ho fa en col·laboració amb el Konrad Lorenz Institute of Ethology (Viena) i el suport de la Universitat de Rabat.
La campanya es duu a terme a estratègicament l’extrem septentrional del desert del Sàhara, a la localitat de Yasmina, al sud-est del Marroc. La localització és clau per tal de conèixer quines són les estratègies que tenen els ocells per tal de creuar l’immens extensió erma que suposa el desert del Sàhara. També permet obtenir informació sobre com els ha anat l’hivern als ocells a les àrees d’hivernada, principalment al Sahel, al sud del Sàhara.
Aquesta informació es pot obtenir indirectament analitzant quina és la condició física dels ocells un cop han creuat el desert. A Yasmina capturen els ocells, els anellen i n’analitzen el pes per tal de conèixer quin és el seu estat físic. Després els tornen a alliberar.
Una campanya de dos mesos que es pot seguir gairebé en temps real
La campanya va començar enguany dijous, 9 de març, i s’allargarà fins a principis de maig. Al llarg d’aquests dos mesos l’ICO podrà presenciar la migració de bona part de les espècies transaharianes que es reprodueixen a Europa. Al llarg d’aquest temps els ornitòlegs podran continuar realitzant estudis sobre la biologia, l’ecologia i la fisiologia del ocells en llocs de parada de la migració, un aspecte que segons destaca l’ICO pot resultar clau per a la seva conservació.
La campanya es pot seguir gairebé en temps real a través del blog de la campanya d’anellament, en què els ornitòlegs incorporen diàriament els resultats de les captures. En un gràfic es representa diàriament el nombre d’ocells capturats i la comparativa amb la mitjana històrica.
També es mostra el nombre de captures diàries per a cada espècie aquesta temporada i el total dels anys anteriors.
Al blog s’hi pot trobar també setmanalment un resum de com ha anat la setmana pel que fa a les captures, així com imatges dels ocells i anècdotes diverses sobre els ocells migradors.
De dia o de nit? Quan sobrevolen el Sàhara els ocells?
Marc Illa, anellador expert de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), realitza des de fa diversos anys treball camp a Yasmina.
L’expert en ornitologia explica que la gran majoria d’ocells migren de nit. La raó rau sobretot en el fet que si ho fessin de dia, la temperatura més elevada els dificultaria l’eliminació de calor i n’incrementaria la pèrdua d’aigua, alhora que la radiació ultraviolada els faria malbé el plomatge.
Normalment al capvespre abans de volar els ocells es preparen: noten si estan en bona condició física, si tenen reserves suficients, i també si les condicions meteorològiques són bones. Si tot és correcte, aleshores prenen la decisió de volar i, aquella nit, poden fer 100, 200, 300 (o més) quilòmetres d’una sola tirada”
Els ocells paren quan es fa de dia i ho aprofiten per buscar menjar —no tot és erm al desert— i descansar (per petites migdiades) a l’ombra d’alguna roca o en algun arbust. Un exemple d’au migradora que fa servir aquesta estratègia és el rossinyol.
Les orenetes o els falciots fan just el contrari de la majoria d’ocells i opten per volar de dia. Ho poden fer gràcies a que tenen adaptacions específiques: ales llargues, estretes i punxegudes que els permeten volar grans distàncies sense cansar-se gaire; un plomatge més fosc i amb més melanina que les fa ser resistents als rajos solars; i una alimentació basada en insectes voladors.
Mentre que les orenetes paren de nit per descansar, els falciots no s’aturen i volen tan de dia com de nit.
L’ existència i conservació d’indrets com Yasmina (zones d’oasi) són d’alta importància per als ocells, sobretot pels que fan vols de nit, per tal de proveir-se i descansar de dia, i més per aquells que quan surten del Sahel no ho fan amb bones reserves i els cal anar-se alimentant durant el llarg viatge cap a Europa. La conservació d’hàbitats com aquests és d’alta importància a Yasmina i arreu.
