La floració dels arbres, el canvi de color de les fulles, o l’arribada de les orenetes són esdeveniments recurrents cada any, però variables en funció de diversos factors, un dels quals la meteorologia. El canvi climàtic està canviant el ritme de plantes i animals.
RitmeNatura, una iniciativa de ciència ciutadana
La fenologia és una ciència de gran importància actualment a causa de l’escalfament global. Es tracta de la branca de l’ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions de les espècies.
RitmeNatura és una iniciativa coordinada pel CREAF que busca ciutadans amants de la naturalesa que vulguin aprendre a fer observacions fenològiques i ajudar els científics a estudiar els impactes del canvi climàtic sobre els ecosistemes.
Pau Guzmán, tècnic de comunicació del CREAF destaca que és possible veure aquest impacte mitjançant observacions d’animals i plantes perquè molts comportaments dels éssers vius estan íntimament lligats al clima. “Si canvia el clima, també canvien aquests comportaments. Observant-los podem veure el canvi climàtic en acció”, explica.
Guzmán afegeix que hi ha molts exemples de comportaments de plantes i animals molt lligats al clima i ideals per detectar els efectes del canvi climàtic. Entre aquests en destaca, per exemple, la data de sortida de les fulles o les flors, la maduració de fruits, la caiguda de les fulles, l’arribada de les orenetes o l’aparició d’insectes com les papallones.
L’enorme potencial de la ciència ciutadana
Les observacions dels ciutadans són d’alta importància. Pau Guzmán explica que si un científic o el seu equip volen fer aquest tipus d’observacions, en podran fer només un nombre limitat al mes: “Es tractarà d’observacions molt precises, però molt limitades. Seran molt poques”. En canvi, afegeix que si molts ciutadans poden fer diverses observacions naturalistes d’esdeveniments fenològics, aleshores es pot aconseguir un nombre molt elevat d’observacions. “Seran menys precises que les puguin fer els científics, però seran tan nombroses que compensaran el fet que no siguin tan exactes”.
El resultat final serà una imatge molt bona del comportament a la natura. “Aquest és en realitat el gran potencial de la ciència ciutadana”, afegeix.
Com més repartides pel territori estiguin fetes les observacions millor, pel fet que s’eliminen singularitats climàtiques d’alguns llocs i s’obté una imatge general de què està passant. La constància en el temps —calen anys d’observacions— també és molt important.
Atenció a l’acàcia de Constantinoble, que ara comença a florir!
A Barcelona n’hi ha plantades 1100. Fixeu-vos si ja estan florides i registreu aquesta dada amb una foto a iNaturalist https://t.co/CMZl0QmSMg#fenologiajuny #ciènciaciutadana #canviclimàtic https://t.co/zl7xhpzcO9
— RitmeNatura (@RitmeNatura) June 13, 2020
Com pujar les nostres observacions?
Amb un telèfon mòbil és ràpid i molt senzill pujar imatges i dades al sistema quan sortim al camp o fem muntanya.
Les observacions fenològiques de RitmeNatura es recopilen a iNaturalist, una plataforma de ciència ciutadana que registra dades de biodiversitat (també és una aplicació de mòbil). L’entrada de dades es pot fer amb aquesta aplicació, tot i que es recomana fer-ho a través del formulari de RitmeNatura, que actua com a aplicació web i que connecta amb iNaturalist. Està especialment dissenyat per a la recollida d’observacions fenològiques.
En essència fer observacions fenològiques simplement és anotar la data de quan es veu un esdeveniment fenològic (per exemple la floració de l’ametller o el cirerer, la sortida i caiguda de les fulles del faig, l’arribada de les orenetes, etc.). “Fixant-nos cada any en el mateix fenomen podem comparar aquestes dates entre anys, i veure si la data s’avança o s’endarrereix”, explica Pau Guzmán. D’aquesta manera, afegeix, així es veu l’efecte del canvi climàtic en la biodiversitat. “En el nostre cas concret, a més de la data demanem fer una foto, per això usem la plataforma iNaturalist.
Estudi conjunt entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el CREAF
El Servei Meteorològic de Catalunya desenvolupa des del 2013 la Xarxa Fenocat, un recull d’observacions sistemàtiques de 50 persones voluntàries que registren els diferents estats fenològics de 25 espècies de plantes, 14 d’ocells i sis de papallones.
RitmeNatura.cat forma part del projecte europeu Ground truth 2.0 i dona cabuda tant a observacions fenològiques ocasionals com a recurrents realitzades pel públic en general. Aquestes observacions es registraran mitjançant les eines iNaturalist i Natusfera.
Recentment, el Servei Meteorològic de Catalunya i el CREAF han fet un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’analitzar i estudiar de forma conjunta els efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura —fenologia— a través de la ciència ciutadana.
Aquest conveni permetrà millorar l’anàlisi del canvi en el calendari natural dels organismes a Catalunya, veient-ne la tendència general en l’escenari actual de canvi climàtic.
