sequera

L’hivern continua sense donar mostres de la seva existència. Ni pluja ni fred tampoc per als propers dies, amb uns embassaments que ja queden per sota del 16 %. Aquest dijous entrarem molt probablement en emergència per sequera a Barcelona i altres punts de Catalunya i les opcions de capgirar la situació queden dipositades exclusivament en el que pugui ploure durant la primavera, abans no arribi l’estiu.

Embassaments al 16 %, el Ter-Llobregat per sota dels 100 hm³ i sense neu als Pirineus

La situació pel que fa als embassaments de les conques internes de Catalunya continua empitjorant a marxes forçades.

La manca de pluges de les darreres setmanes fa que els embassaments se situïn al 15,75 % de la seva capacitat total, i amb clara perspectiva de continuar baixant durant les properes setmanes.

Els embassaments del Ter-Llobregat encara es mantenen lleugeríssimament per sobre del 16 % (16,2 % aquest dijous) però han perdut ja la barrera dels 100 hm³ d’aigua emmagatzemada (d’un total màxim de 612).

Amb un Pirineu gairebé sense neu i, per tant, sense possibilitat de comptar, de moment, amb un retorn mitjançant el desgel, tot queda fiat a la pluja dels propers mesos.

Febrer no respirarà fins a mitjans de mes

Malauradament els primers vuit o deu dies del mes de febrer són també perduts des del punt de vista meteorològic.

L’esperança del febrer podria arribar a partir de mitjans de mes, quan alguns models insinuen un canvi de patró que ens podria portar fred hivernal i, potser, algunes pluges. Tot plegat en un pronòstic que encara ofereix un munt d’incerteses i en què els “brots verds” es veuen gairebé més per la necessitat que no pas per l’evidència real d’un pronòstic a tan llarg termini.

Malgrat tot, sí, alguna cosa sembla que es podria bellugar entrat el febrer, d’altra banda un dels mesos més secs a Barcelona, després dels mesos estiuencs.

La primavera: tot o res de març a maig

La primavera és, en aquest sentit, després de la tardor, el nostre “gran moment” per veure ploure. La primavera ens ha fallat gairebé sistemàticament des del 2020 (igual que la tardor), només amb petites alegries com la del maig i juny del passat 2023, que va servir per recuperar una mica d’aigua als embassaments.

La primavera és un moment de l’any que ens acostuma a deixar força dies amb pluja i quantitats que, en alguns anys, poden ser destacables.

Els models estacionals no tenen una tendència clara pel que fa als mesos de març, abril i maig, que serien per ara la darrera esperança abans de l’estiu.

El model americà apostava fa uns dies per més pluja entre març i abril, però ha tornat a girar cua i ara aposta per un març molt sec i un abril i maig en valors habituals o lleugerament superiors. El model europeu no mostra cap tendència clara, i aposta simplement per valors habituals.

I tot això tenint en compte que es tracta d’un pronòstic estacional que simplement intenta intuir el possible comportament de l’atmosfera a molt llarg termini i que encara té molt marge de millora.

En el millor dels casos, guanyar temps

Amb els embassaments a uns nivells tan baixos, mai vistos abans, a hores d’ara ja no se li pot demanar a la primavera sortir de la sequera, però sí com a mínim agafar una mica d’aire, guanyar una mica de temps.

La situació actual, amb molta sequedat també al sòl, fa pensar que necessitaríem una gran concatenació de temporals de pluja per poder dir obertament que sortim de la sequera. Ens conformaríem, probablement, a arribar amb certes garanties a l’estiu i confiant també en una possible tardor plujosa per acabar amb aquesta situació històrica.

En algun moment la pluja hauria de tornar a visitar-nos amb insistència. Veurem si aquesta primavera. Que no ens falli.