Joana Santamans entén la pintura com una coreografia i feia temps que tenia ganes de ballar. Després d’un temps centrada en el petit format amb el bestiari i l’herbari il·lustrats que va publicar sota el títol de ‘Vida’, l’artista barcelonina presenta “Paisatges i flors”, en què recull els seus últims treballs en oli sobre tela de lli i que es pot visitar a l’Espai París de The Room Studio fins al 29 de febrer.
M’agrada el gran format perquè és com una dansa”
Santamans s’acosta a un dels seus paisatges pintats per perdre’s en l’abstracció de les taques de color vistes sense perspectiva: Com explica a ‘Plaça Tísner‘, li agrada el gran format “perquè és com una dansa, entro dins del quadre, se’m menja, formo part d’ell i és com un viatge”.
La bellesa com a “salvavides”
L’artista, que pinta actualment des de l’Empordà, ha trobat en l’oli el seu mitjà d’expressió. Les seves obres retraten una natura més que viva, exultant.
M’interessa el misteri de la natura”
Però, segons Santamans, el seu procés no té la voluntat de romantitzar: “Més que idealitzar, m’agrada buscar l’essència, la puresa. M’interessa la bellesa, el misteri que té la natura” comenta l’artista, que s’aferra a aquesta recerca com un “salvavides” en un món en decadència.
El pas dels retrats animals amb què va començar al món vegetal en què està actualment immersa reconeix, que “li feia molta por”. Si aleshores tenia una mirada on concentrar la força de l’obra, la presència d’una flor l’ha trobada “en la composició i els colors”.
Tinc ganes de desdibuixar-me”
Porta oberta a l’abstracció
Aquests podrien ser els darrers treballs figuratius de Joana Santamans. El joc de taques amb què s’ha divertit en els seus últims paisatges i l’exercici d’observar pintar amb traç “salvatge” la seva filla petita li han servit per replantejar-se la seva pròpia pintura: “Tinc ganes de desdibuixar-me i continuar fent el mateix però d’una forma més primigènia, amb la taca, amb la forma, a veure què passa”.
