La Negreta, un espai social del Gòtic ubicat al carrer de Sant Francesc número 21, acull la mostra “Desobediència insubmisa. La història antimilitarista del Casal de la Pau”. Proposa un recorregut per les diferents lluites que va acollir i impulsar el Casal de la Pau, un espai aglutinador del moviment antimilitarista a Barcelona i Catalunya.
Com recorda Carlos Ángel Ordas, professor d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Casal de la Pau “es va inaugurar el 1977 al carrer del Bruc i més endavant va canviar d’ubicació però sempre va estar al Gòtic. El més destacat és que va ser l’origen d’altres col·lectius que van sorgir als anys 70 i que lluitaven contra els exèrcits, a favor de la pau i d’altres drets socials”.
Material original
Moltes de les fotografies, pancartes i objectes que es presenten a la mostra les han aportades els protagonistes d’aquella època que van formar part de la Casa de la Pau o d’entitats properes. Així es troben des de fanzíns, díptics, banderoles o xapes que es van utilitzar en moltes de les manifestacions fetes, per exemple, contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN.
L’exposició, segons els organitzadors, neix amb vocació de ser itinerant perquè més espais de la ciutat mostrin contra què i qui lluitaven a la ciutat a les acaballes dels 70.
La Negreta, aparador de lluites socials
Ordas considera que la mostra que acull La Negreta reivindica la feina que van fer molts col·lectius als anys 70, 80 i 90 i no només contra els exèrcits i el servei militar, sinó també a favor del feminisme o de l’ecologisme.
I precisament en el moment actual, Ordas creu que és imprescindible rememorar aquelles lluites: “És en espais com el Casal de la Pau on s’aprèn a fer aquest activisme. Molt de l’activisme venia de la clandestinitat, però també a la dècada dels 70 comença un activisme que no és clandestí i al Casal de la Pau s’aprèn a fer aquest activisme”.
Despertar consciències
Quico Porret, exmembre del Casal de la Pau, explica que la mostra “no és una revisió nostàlgica del passat. Per la seva banda, Xavier Artal, exmembre del Moviment d’Objecció de Consciència recorda el que, tant la seva família com ell, no volien fer el servei militar. “El pagament no va ser tant com els companys que van estar a la presó, però sí el pagament familiar perquè es passaven molts nervis quan venien notificacions a casa a veure què és el que havia de passar”.
La lluita armamentística és més vigent que mai”
