El Partit dels Socialistes de Catalunya va guanyar les primeres eleccions municipals de la democràcia a Barcelona l’any 1979. De fet, el PSC va ser la llista guanyadora durant vuit mandats seguits, 32 anys a l’alcaldia, fins a l’any 2011, en què es va produir el gran canvi de color a l’Ajuntament i Xavier Trias (CiU) va acabar sent alcalde.
El PSC ha presentat fins ara cinc candidats, tots homes. Pasqual Maragall va ser fins a quatre vegades candidat i en totes les eleccions va arrassar. Va ser alcalde de Barcelona durant 14 anys.
Els millors resultats del PSC
Els millors resultats del PSC els va signar Pasqual Maragall els anys 1983 i 1987. Va aconseguir 21 regidors, i es va quedar a un pas de la majoria absoluta, ja que aleshores el plenari estava format per 43 seients. En totes dues cites, els socialistes van aconseguir més de 400.000 vots. Són els millors resultats, no només de la formació, sinó de qualsevol partit a l’Ajuntament de Barcelona.
Darrere d’aquests dos registres, cal destacar els suports aconseguits a les eleccions de l’any 1999, aquest cop amb Joan Clos com a candidat, que va tenir el 45,2 % dels vots.
El pitjor resultat del PSC
Els quatre regidors obtinguts per la llista de Jaume Collboni a les eleccions de l’any 2015 són el pitjor resultat del PSC. Són també discrets, sempre si ho comparem amb la trajectòria del partit, els números de les eleccions del 2019. Jaume Collboni va aconseguir vuit regidors que, això sí, doblaven els registres anteriors.
Relleus a mig mandat
Des de les eleccions del 1987 i fins a les del 2011, el PSC sempre ha presentat com a cap de llista l’alcalde. Els relleus de Pasqual Maragall a Joan Clos i de Clos a Jordi Hereu es van fer a mig mandat.
Hereu va ser el primer alcalde en perdre unes eleccions, l’any 2011, i aquell mandat es va quedar a l’oposició.
Nou Barris, feu del PSC
Nou Barris és el feu del PSC de Barcelona. S’ha imposat com a força majoritària en totes les eleccions tret de les del 2015, any que va guanyar BComú. Sant Andreu i Sant Martí han estat també districtes tradicionalment amb vot socialista.
A l’altra cara de la moneda, amb menys votants del PSC, hi trobem Sarrià – Sant Gervasi i l’Eixample.