Si l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no aconsegueix els suports suficients perquè la Comissió d’Economia extraordinària de la setmana vinent aprovi la seva proposta de pressupost per al 2024, Collboni es veuria abocat a optar per la via de la qüestió de confiança. És un mecanisme que preveu la Llei orgànica del règim electoral central i que dona la possibilitat als governs en minoria d’aprovar pressupostos si no aconsegueix prou vots a favor.
Per ara, tant Trias per Barcelona com Barcelona en Comú han vinculat el seu “sí” a fer un pacte de govern; en canvi, el PP ha celebrat que l’alcalde intenti aprovar el pressupost sense vincular-lo a un acord de governabilitat.
Com funciona una qüestió de confiança?
En el cas que la Comissió d’Economia extraordinària tombi la proposta de pressupost que fa el govern del PSC (que és la mateixa que, a l’octubre, va haver de retirar “in extremis” també per la manca de suports), a Jaume Collboni se li obririen dues possibilitats. La primera, redactar un projecte de pressupost nou per al 2024 (una possibilitat que sembla descartada); la segona, recórrer a una qüestió de confiança.
Per fer servir aquest darrer mecanisme, l’alcalde hauria de dur a votació en plenari el pressupost tombat, vinculat a una qüestió de confiança. Això significa que el Ple hauria de debatre i votar el projecte de pressupost i, un cop quedés rebutjat el punt de l’ordre del dia, s’activaria automàticament el mecanisme de la qüestió de confiança: és a dir, s’encetaria un termini de 30 dies durant els quals l’oposició podria teixir una majoria alternativa al govern del PSC.
Si l’oposició no aconseguís fer una majoria alternativa (un escenari, “a priori”, poc probable entre els comuns d’Ada Colau, els de Xavier Trias i ERC —que són els tres únics partits de l’oposició que sumen 21 regidors—), passats els 30 dies quedaria aprovat de manera automàtica el pressupost de Jaume Collboni i, per tant, Barcelona tindria aprovats els comptes per al 2024.
Quins alcaldes han fet qüestions de confiança?
El mecanisme de la qüestió de confiança no és nou a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que —de fet— els darrers governs municipals en minoria hi han hagut de recórrer més d’una vegada per aprovar alguns pressupostos. El cas més recent és el d’Ada Colau, que va utilitzar la qüestió de confiança per aprovar els comptes del 2017 i del 2018. Abans, el 2014, Xavier Trias també va fer servir aquest mecanisme en una ocasió.
Ara bé, la qüestió de confiança té algunes limitacions: un alcalde no en pot fer més de dues en un sol mandat, i la llei prohibeix fer servir el mecanisme l’últim any de mandat. Per tant, si ara Collboni opta a una qüestió de confiança, només podria tornar-ne a fer servir una altra per aprovar el pressupost del 2025 o del 2026.
