“Això és ajudar els sectors i no culpabilitzar-los”, ha justificat Collboni. L’alcalde ho ha dit des d’un Consell Extraordinari de la Federació del PSC a la ciutat, on ha avisat, però, que la línia d’ajuts dependrà del pressupost municipal del 2024. Uns comptes que encara no s’han aprovat i, per això, ha demanat responsabilitat als grups de l’oposició, en especial els comuns d’Ada Colau, per poder-los aprovar.

Aixetes i dutxes més eficients

Ara mateix, per donar compliment a les restriccions per sequera, Barcelona manté tancades un 25 % de les dutxes dels centres esportius. Amb els ajuts per valor de 4 M €, els equipaments públics i privats plantegen fer altres actuacions per estalviar aigua, com instal·lar sensors a les aixetes dels rentamans o actualitzar els polsadors de les dutxes amb temporitzadors més curts.

En paral·lel, el regidor d’Esports, David Escudé, ha explicat que també es podrien dur a terme altres actuacions més estructurals a les piscines, amb nous sistemes de reaprofitament d’aigua i per evitar-ne al màxim les pèrdues.

Un altre dels objectius de l’acord —que s’ha rubricat davant de representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya— és que la pràctica de la vela sigui més inclusiva. En aquest sentit, es donarà impuls al programa Mar inclusiu. També es promourà la classe mini de vela amb la intenció de professionalitzar aquesta categoria de vela oceànica i atreure més esportistes que s’hi acabin decantant.

De la mateixa manera, amb l’acord rubricat aquest dijous es farà una aposta pel projecte FoilCat, per apropar el foil (un tipus de navegació) als practicants de Catalunya i generar un planter de regatistes que optin per aquesta embarcació. En la firma de l’acord de col·laboració també s’ha destacat que el Port Olímpic està en plena transformació per enfocar-se a l’economia blava (la que té a veure amb tot allò relatiu al mar) i apropar aquest mar a la ciutat.

Hoffman ha explicat que, per primera vegada, el MWC tindrà una arena de talent, un espai dedicat a aquelles persones amb coneixements digitals i tecnològics perquè intercanviïn experiències i formacions. I no només això, sinó que en nom de la GSMA (l’empresa organitzadora del congrés) Hoffman ha donat 500 invitacions als alumnes de l’IT Academy, “aquells que intenten canviar el món”, i els ha animat a aportar el seu talent.

Un 60 % dels expositors, aliens al sector de telefonia

En paral·lel a la invitació, Hoffman ha explicat l’evolució que ha viscut el Mobile World Congress (ara MWC a seques): el saló ja no versa només sobre telefonia mòbil, sinó sobre tecnologia en general. De fet, aquest 2024 al MWC un 60 % dels expositors provenen d’altres sectors com la salut, les finances i els transports.

La cara visible del congrés també ha recordat que quan el primer Mobile va establir-se a Barcelona, el 2006, a la ciutat no hi havia un sector tecnològic definit: “Tot el contrari, l’emprenedoria i el risc es prenien a altres punts del món”. Hoffman, però, s’ha congratulat que gairebé 20 anys després l’escenari hagi fet un gir de 180 graus: “Us hem ajudat parcialment a tenir èxit”.

“Dues cerveses, vi negre i calamarsons”

També aprofitant aquesta mirada cap enrere, John Hoffman ha posat un cert to bromista en la seva intervenció i ha admès davant dels alumnes de l’IT Academy que dues dècades després de començar a venir a Barcelona segueix sense parlar ni català ni castellà. Només ha dit un parell de frases en castellà: “Dues cerveses, si us plau. Vi negre, si us plau. Calamarsons. I ja està”.

Ara bé, això no significa que Alves es mantingui tancat a la presó de Brians 2 fins al juliol del 2027, sinó que la justícia pot decidir concedir-li els beneficis penitenciaris que preveu la llei. Per tot plegat, Dani Alves podria sortir de la presó força abans, en qüestió de mesos. En fem els càlculs.

Alves, al carrer ja aquest estiu?

La primera data que cal tenir present és aquest mateix juliol del 2024, quan el brasiler ja haurà complert un terç de la condemna (tenint en compte l’any que ja fa que està empresonat). En aquest moment, Alves podria demanar els primers beneficis penitenciaris, que li donarien la possibilitat de sortir de la presó durant el dia i tornar-hi a les nits per dormir. Això sí, sempre serà un jutjat de vigilància penitenciària qui hi haurà de donar el vistiplau.

La segona data a marcar al calendari és la primavera de l’any següent, l’abril del 2025, quan Dani Alves haurà complert la meitat de la condemna. Si acredita bon comportament a Brians 2, la justícia li pot concedir el tercer grau penitenciari: en aquest moment l’exfutbolista podria ja sortir de la presó sense haver-hi d’anar a dormir.

Cinc anys més de llibertat vigilada

Més enllà de la pena de presó, la sentència de l’Audiència Nacional (que encara no és ferma) preveu altres mesures contra el brasiler: un cop acabi la presó, a Alves l’esperen cinc anys més de llibertat vigilada per part de la policia. La justícia també l’ha condemnat a nou anys i mig sense poder contactar amb la víctima de la violació ni apropar-se a menys de 1.000 metres de casa de la noia.

També ha de pagar les costes judicials, 150 € diaris durant dos anys per un delicte de lesions lleus i una indemnització de 150.000 € a la víctima, una quantitat que l’exfutbolista ja va abonar l’estiu passat al jutjat. Precisament aquest moviment ha estat considerat un atenuant i li ha permès aconseguir una rebaixa de la pena per reparació del dany, a ulls del tribunal. La fiscalia, inicialment, demanava contra el futbolista una condemna de nou anys de presó.

A més, els de Trias per Barcelona han qüestionat per què s’ha optat per fer l’escala d’aquesta manera: “No entenem si és fruit d’una mala planificació o de la voluntat de no explicar que això seria així“. La formació proposa que, com a alternativa, es rectifiqui el projecte i s’acabi construint una rampa de dos trams, cosa que salvaria part del desnivell tan costerut que hi ha ara mateix i seria accessible per a la població amb problemes de mobilitat. De fet, Rodríguez ha denunciat que “des de l’inici de les obres, ja s’ha hagut de refer dos cops perquè la solució tècnica no era bona“.

De cara a l’aprovació definitiva del pressupost del 2024, i més enllà de l’acord pressupostari que van rubricar el PSC i ERC aquest dilluns, Collboni ha allargat la mà a la resta de partits de l’oposició, inclosos els comuns: “Estem oberts al debat i a arribar a acords com el d’Esquerra i que encara podem fer amb altres grups”. Collboni ha assegurat que el volum d’inversió que preveu el pressupost suposarà la creació de 10.000 llocs de feina directes.

Aprovat el 22 de març i sense qüestió de confiança?

De fet, des del Col·legi d’Economistes, l’alcalde ha reblat amb un to contundent i rotund que el seu govern aprovarà el pressupost del 2024 al plenari municipal del mes de març: “Afortunadament ha començat la seva tramitació i l’aprovarem el 22 de març. L’aprovarem”, ha insistit Jaume Collboni tot just començar la seva intervenció.

Més endavant, repreguntat per la rotunditat amb què preveu aprovar els comptes el mes vinent sense tenir garantits prou suports, Jaume Collboni ha descartat l’opció d’activar la via de la qüestió de confiança: “Espero aprovar el pressupost amb normalitat democràtica, arribant a acords amb els grups”. Per ara, el PSC només té el “sí” d’ERC —gràcies a l’acord d’aquest dilluns— mentre que els comuns van fer un “sí” en la primera votació, en espera de forçar Collboni a fer un acord de govern.

El cert és, però, que l’increment dels delictes de l’any passat respecte al 2022 es va suavitzar durant la segona meitat de l’any, quan l’augment va ser del 4,2 %, mentre que durant el primer semestre l’increment va ser del 13,7 %. Aquest descens en la proporció, segons Pere Ferrer, director dels Mossos d’Esquadra, està vinculat a l’augment del nombre d’agents a la ciutat, que ha arribat als 3.300 efectius: “A Barcelona mai hi havia hagut tants mossos com ara i seguirem creixent en recursos”.

Tant els representants policials com els institucionals han coicidit en què les dades de 2023 reflexen la “tornada a la normalitat” després de la pandèmia. Han indicat que es tracta d’un any caracteritzat per la tornada dels turistes en massa a la ciutat, amb un augment de les pernoctacions i un total de més de 4.700.000 passatgers que han arribat al port de de la capital catalana.

Els robatoris amb força al carrer, també a l’alça

De les dades que han presentat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, també en destaca l’augment del 4,6 % dels robatoris amb violència o intimidació a la via pública. Segons els cossos policials, l’any passat hi va haver un total d’11.701 robatoris d’aquest tipus, que van resultar en 3.376 detencions (un 30 % més que el 2022).

Pel tipus d’objecte sostret, els telèfons mòbils ocupen la primera posició (55 %), seguits de les bosses de mà (17,6 %), els rellotges (8,7 %) i les joies (també un 8,7 %). En un 30 % dels casos, la víctima va patir algun tipus de lesió. La majoria de detencions que es fan en aquest àmbit es duen a terme a través del pla Tremall, contra la reincidència. En aquest sentit, durant el 2023 es van detectar 526 delinqüents multireincidents, als quals se’ls han imputat 6.169 fets (la majoria furts i robatoris amb violència). De fet, els cinc multireincidents més actius de la ciutat acumulen un total de 228 antecedents. 

La lluita contra la multireincidència, una de les prioritats de la Junta de Seguretat

Tant Albert Batlle, tinent de l’alcaldia de Prevenció, Seguretat i Convivència, com Pere Ferrer han destacat el problema de la multireincidència a la ciutat. Tots dos han posat en valor la feina policial però han reclamat que “necessitem més instruments legislatius, tant des del punt de vista processal, com des de la legislació penal per combatre-la, així com la necessitat de reforçar jutjats“, una petició que ve avalada per la fiscal provincial de Barcelona .

En aquest sentit, Albert Batlle ha reclamat una participació molt més activa de la Fiscalia i la judicatura. “Calen més instruments legislatius i processals”, ha afirmat el tinent d’alcalde que ha considerat que la col·laboració policial és bona. Paral·lelament, ha opinat que la modificació del codi penal per resoldre la multireincidència “no ha donat els resultats esperats”.

Es disparen les estafes, sobretot a internet

De la Junta Local de Seguretat també en crida l’atenció el pic d’estafes que es van denunciar l’any passat: es van disparar un 35 %, convertint-se en un dels fets delictius que més va créixer. Els cossos policials ho atribueixen, sobretot, a estafes fetes a través d’internet i de xarxes socials.

Un altre dels tipus de fet delictiu que també es va incrementar amb escreix són els robatoris amb força a establiments: l’any passat n’hi va haver un 40 % més que el 2022. Per contra, han caigut un 1 % els robatoris amb força a domicilis i hi ha hagut gairebé un 6 % menys de robatoris amb força a l’interior de vehicles.

Pel que fa a les violències sexuals, l’any passat hi va haver un 24 % més de denúncies en aquest àmbit a Barcelona; també van créixer un 5,9 % els fets relacionats amb delictes contra la salut pública (drogues) i es van desmantellar un total de 186 punts de venda d’estupefaents. En el marc del Pla endreça, la Guàrdia Urbana va interposar un total de 82.793 denúncies relacionades amb fets incívics, quasi un 13 % més que el 2022.

Les restriccions decretades per l’ACA en l’emergència per sequera prohibeixen l’obertura al públic d’aquelles piscines que no funcionin durant l’any per a la pràctica esportiva federada. Això significa que, si no canvia l’escenari de la sequera, piscines com la del Parc de la Creueta del Coll o la de CEM Parc de la Ciutadella no podran obrir a partir de Sant Joan, que és quan ho feien els anys anteriors. El mateix podria passar amb altres piscines exteriors que només obren a l’estiu com les de Can Dragó, les del CEM Bac de Roda, el de Trinitat Vella o el del Centre Esportiu Municipal de Tennis Vall d’Hebron.

Què passarà amb les que ara ja funcionen?

Ara bé, hi ha piscines exteriors vinculades a centres esportius municipals que sí que han estat obertes tot l’any perquè acullen pràctica esportiva federada i, per tant, tenen permís de l’ACA per funcionar durant l’emergència per sequera. Un exemple n’és la piscina del Club Atlètic Barceloneta. En aquests casos fonts municipals admeten a betevé que encara és aviat per saber què passarà a l’estiu quan s’acabin les temporades esportives i s’hi deixi de practicar esport federat. En aquest moment, podrien decaure com a excepció, tot i que les mateixes fonts expliquen encara hi ha marge perquè plogui o perquè l’ACA flexibilitzi les restriccions.

Les piscines no seran refugi climàtic

Sigui com sigui, Barcelona no es planteja habilitar cap piscina a l’aire lliure com a refugi climàtic. Justament, aquest dilluns, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha obert la porta perquè els municipis que no tinguin refugis climàtics puguin obrir les piscines municipals com a tal. En el cas de Barcelona, però, l’Ajuntament avisa que pràcticament tots els barris de la ciutat ja tenen espais públics climatitzats (com biblioteques o centres cívics) i per això ara fa marxa enrere i, en la fase d’emergència per sequera, no demanarà poder omplir piscines els mesos de calor.

Només cal donar un cop d’ull a les plataformes en línia de compravenda immobiliària per comprovar com s’anuncia un local de 134 m² davant del pla de l’Os per 22.000 € al mes o un altre —a la cantonada de la Rambla amb el carrer de la Portaferrissa— per 12.000 € mensuals. Ara bé, la palma se l’endú l’anunci d’un local de 98 m² a dalt de tot de la Rambla, a tocar de la plaça de Catalunya: es lloga per uns esfereïdors 35.000 € al mes.

Davant d’aquest escenari, el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, lamenta que “els preus dels lloguers no baixen” i, en moltes ocasions, hi ha botiguers de tota la vida i fins i tot cadenes més grans que prenen la decisió d’abaixar la persiana.

Un altre cartell, adherit a l’aparador, s’acomiada dels clients: “Esperem que els milions de sabates que han sortit d’aquesta botiga us hagin acompanyat en els millors moments de la vostra vida”. Just a sota es pot veure una foto antiga de la mateixa sabateria, de l’any 1964, quan va obrir l’establiment.

Polarització del comerç: o luxe o baix cost

En conèixer la notícia, el president de l’associació Amics de la Rambla, Fermín Villar, ha avisat que s’han encès les alarmes perquè els comerços del centre de la ciutat (i d’altres punts de Barcelona) s’estan polaritzant i estan obligant les botigues de tota la vida de gamma intermèdia a extingir-se. “Les botigues ‘low cost’ creixen, les de luxe també… Però la gamma mitjana, que ens havia caracteritzat sempre, està en alerta”.

Villar alerta que la situació s’ha accentuat, especialment, de la Gran Via en avall, on els comerços han de vendre més per facturar el mateix que uns anys enrere. Amics de la Rambla atribueix aquest canvi als hàbits de consum generals, tant de barcelonins com dels visitants; per tant, no el vincula únicament l’arribada de turistes a Barcelona.

Per tant, a partir d’ara, aquest tipus de plataformes (així com també Airbnb, de lloguer turístic) han de recopilar les dades personals dels usuaris: nom, adreça, identificador fiscal (DNI) i compte corrent vinculat a l’activitat, així com també els ingressos i el nombre de transaccions fetes. De fet, aquestes dues últimes dades són clau per determinar si la plataforma acabarà declarant les dades a Hisenda o no.

Quan cal declarar les vendes a Hisenda?

Segons la nova normativa, les plataformes estan obligades a informar Hisenda dels usuaris que superin algun dels dos topalls següents: 30 operacions de compravenda o 2.000 € ingressats (en un mateix any). Per tant, els usuaris que facin vendes esporàdiques o ocasionals (i per valors inferiors als 2.000 €) es deslliuraran de l’obligació de ser escrutats per l’Agència Tributària.

Tal com explica el professor de la UOC expert en dret tributari Borja Anglès, les plataformes han de presentar la informació a Hisenda el gener següent de l’any en el qual l’usuari hagi superat la trentena de vendes o el llindar de 2.000 €. L’única excepció és aquest 2024, quan les empreses tindran marge fins al 6 d’abril, dos mesos després de l’entrada en vigor de la normativa.

Què implicarà que Hisenda conegui les vendes?

En un principi —i ara per ara— la declaració a Hisenda d’aquestes transaccions tindrà només un caràcter informatiu. És a dir, que no s’haurà de pagar cap impost ni cap gravamen addicional. Ara bé, amb aquesta informació a la mà, Hisenda passarà a tenir un coneixement més detallat de l’activitat que generen les plataformes i podrà comprovar si aquestes empreses compleixen correctament —o no— les seves obligacions fiscals.

També cal tenir en compte que, abans d’enviar la informació a Hisenda d’un usuari, la plataforma notificarà l’afectat i haurà d’omplir un formulari amb dades complementàries. En cas que l’usuari s’hi negui, la plataforma pot bloquejar-li els comptes i impedir-li seguir utilitzant els serveis associats.

En concret, segons la interlocutòria, el jutge interrogarà l’administrador i gerent de la residència, la directora del centre, la doctora del geriàtric i la governanta de la institució. La fiscalia (que el juliol passat va presentar una denúncia) els atribueix vuit delictes d’imprudència greu i hi veu una conducta “irresponsable” i que va suposar “un risc sanitari greu”. A banda dels imputats, també estan citats a declarar fins a 17 testimonis, entre el 4 i el 6 de març.

“Falta d’higiene generalitzada”

En el text, la fiscalia assegura que la residència va mantenir un “comportament omissiu” en no haver adoptat “mesures elementals d’atenció, diligència i col·laboració” amb els tècnics epidemiològics, fet que va contribuir a l’agreujament del brot i va generar, a parer seu, “un elevat risc de transmissió de la infecció”. En posteriors inspeccions del centre, un equip de tècnics va constatar “una falta d’higiene generalitzada” en determinats espais i elements del Geriàtric Aragó.

Per ara, tant Trias per Barcelona com Barcelona en Comú han vinculat el seu “sí” a fer un pacte de govern; en canvi, el PP ha celebrat que l’alcalde intenti aprovar el pressupost sense vincular-lo a un acord de governabilitat.

Com funciona una qüestió de confiança?

En el cas que la Comissió d’Economia extraordinària tombi la proposta de pressupost que fa el govern del PSC (que és la mateixa que, a l’octubre, va haver de retirar “in extremis” també per la manca de suports), a Jaume Collboni se li obririen dues possibilitats. La primera, redactar un projecte de pressupost nou per al 2024 (una possibilitat que sembla descartada); la segona, recórrer a una qüestió de confiança.

Per fer servir aquest darrer mecanisme, l’alcalde hauria de dur a votació en plenari el pressupost tombat, vinculat a una qüestió de confiança. Això significa que el Ple hauria de debatre i votar el projecte de pressupost i, un cop quedés rebutjat el punt de l’ordre del dia, s’activaria automàticament el mecanisme de la qüestió de confiança: és a dir, s’encetaria un termini de 30 dies durant els quals l’oposició podria teixir una majoria alternativa al govern del PSC.

Si l’oposició no aconseguís fer una majoria alternativa (un escenari, “a priori”, poc probable entre els comuns d’Ada Colau, els de Xavier Trias i ERC —que són els tres únics partits de l’oposició que sumen 21 regidors—), passats els 30 dies quedaria aprovat de manera automàtica el pressupost de Jaume Collboni i, per tant, Barcelona tindria aprovats els comptes per al 2024.

Quins alcaldes han fet qüestions de confiança?

El mecanisme de la qüestió de confiança no és nou a l’Ajuntament de Barcelona, sinó que —de fet— els darrers governs municipals en minoria hi han hagut de recórrer més d’una vegada per aprovar alguns pressupostos. El cas més recent és el d’Ada Colau, que va utilitzar la qüestió de confiança per aprovar els comptes del 2017 i del 2018. Abans, el 2014, Xavier Trias també va fer servir aquest mecanisme en una ocasió.

Ara bé, la qüestió de confiança té algunes limitacions: un alcalde no en pot fer més de dues en un sol mandat, i la llei prohibeix fer servir el mecanisme l’últim any de mandat. Per tant, si ara Collboni opta a una qüestió de confiança, només podria tornar-ne a fer servir una altra per aprovar el pressupost del 2025 o del 2026.

La resposta de Valls (que ha acceptat el prec dels comuns) arriba poques setmanes després que l’Ajuntament anunciés que tornava a ajornar “sine die” la pacificació de set trams de Rosselló, que va ser la proposta més votada als pressupostos participatius. Tot i seguir sense posar una data per a la redacció del projecte o per a l’inici d’obres, el regidor de l’Eixample ha sentenciat que “sí que farem una pacificació, la treballarem i farem una proposta en el seu moment“.

També s’ha parlat del tema a la Comissió d’Urbanisme d’aquest febrer, en què s’ha aprovat per unanimitat una proposta del PP, que ha demanat diverses mesures per millorar la mobilitat als peus del Parc Güell. En aquest sentit, el tinent d’alcaldia de Convivència, Albert Batlle, ha explicat que l’Ajuntament ja està estudiant algunes possibilitats, alhora que ha donat la raó als veïns de la Salut i ha admès que “és evident que el bus 116 està saturat”, tot i ser el Bus del Barri amb major dotació de vehicles.

Per això ha assegurat que reforçar la línia (tal com demanen els veïns) “no solucionarà el problema” i ha descartat crear un bus llançadora per a turistes. En canvi, ha apuntat una altra solució: “Eliminar el 116 de les eines que guien els turistes al Parc Güell i eliminar-ne les referències a internet com a mètode per arribar al parc”. Albert Batlle ha admès que “no és fàcil, però ho intentarem”, com assegura que ja es va fer en el passat amb el bus 111 (que va al Tibidabo).

Traslladar la parada de taxis i moure pilones

L’Ajuntament també estudiarà altres mesures a l’entorn del Parc Güell. D’una banda, el consistori mirarà de reubicar la parada de taxis que ara hi ha a la rambla de Mercedes, on s’acumulen molts taxis i també VTC que porten turistes cap al parc o que se’ls enduen després de la visita. “Cal analitzar totes les alternatives abans de prendre una decisió”, ha dit Batlle.

De l’altra —i un cop reubicada la parada de taxis—, l’Ajuntament també estudiarà moure les pilones que hi ha als carrers de Marianao i de Larrad. La intenció —tal com ha demanat el PP— és endarrerir-les i posar-les a l’altura del carrer de Sant Cugat del Vallès. Amb aquest moviment, es garantiria que accedeixin a l’entorn únicament els cotxes dels veïns de la Salut.