Les conques internes de Catalunya ja se situen poc per sobre del 15 % de capacitat total. No hi ha cap conca a la resta de l’estat que tingui pitjors números i fins i tot les que eren més deficitàries han vist pujar el nivell en les darreres setmanes.
La borrasca Karlotta ha fet feina a la resta d’Espanya
Les pluges del mes de febrer estan ajudant a revertir, molt lentament, el dèficit hídric de les conques hidrogràfiques més deficitàries del sud d’Espanya.
Tot i que la sequera també és molt greu en moltes unitats geogràfiques, el cert és que al conjunt estatal ja no en queda cap que tingui pitjors números que les conques internes de Catalunya.
La borrasca Karlotta, entre d’altres, ha deixat quantitats molt importants de pluja en alguns indrets d’Andalusia. Destaquen els gairebé 500 litres caiguts a Grazalema, un autèntic “orinal” en situacions propícies, com les de les darreres borrasques.
Gràcies a aquestes pluges, la conca de Guadalete-Barbate, que fins fa poques setmanes se situava a tocar 14 % i amb clara tendència descendent, ha aconseguit capgirar la situació i se situa ara al 16,5 %. No és gaire. La sequera és extrema també allà. Si més no, però, han trobat un punt d’inflexió i encara entra més aigua de la que en surt. Petits brots verds.
La situació encara és molt greu també al Guadalquivir (23,2 %), a les conques del Mediterrani andalús (19,2 %) i al Segura (18,4 %), però també en aquests casos s’ha trencat la inèrcia descendent i s’hi observa una lleu recuperació en les darreres setmanes.
L’Algarve, encara per sota, però amb tendència ascendent
Tot i això, encara hi ha una petita conca al sud-oest de la Portugal continental que té pitjors dades que les conques internes de Catalunya.
La petita conca de Barlavento, a l’Algarve, es troba actualment al 10,8 %. Es tracta, però, d’una dada que remunta clarament respecte a fa només un mes i mig, quan es trobava al 7,7 %. A més a més, es manté encara la tendència ascendent. En només 12 dies ha pujat un punt i mig respecte del registre de finals de gener (aleshores al 9,4 %).
Al 15 % i perdent oportunitats
La manca de pluja efectiva a les capçaleres dels rius continuen comportant un descens gradual de les reserves hídriques de les conques internes de Catalunya.
Aquest dimecres les reserves se situen tan sols al 15,2 % de capacitat total i el pantà de Sau (que es va buidant per mantenir el nivell de Susqueda) se situa ja al 2,7 %, fins i tot per sota de Riudecanyes i Siurana.
Per acabar-ho d’adobar, la porta del Mediterrani, que ens hauria de portar la pluja abundant capaç de revertir la situació, continua tancada i les borrasques atlàntiques amb prou feines serveixen per remullar un territori extremadament assedegat que es beu la poca aigua que cau del cel.
Aquesta setmana, una altra oportunitat perduda. Un solc entrarà per l’oest de la península i repartirà pluja a bona part d’Espanya, però tornarà a esquivar Catalunya gairebé del tot. La DANA posterior, que sortirà pel Mediterrani, portarà algunes pluges també a València i les Balears. Una vegada més deixarà de banda bona part de Catalunya, on només cauran alguns ruixats inconnexos.
“All in” a la primavera
Queda tot —ara sí— fiat a una primavera plujosa que ens permeti agafar aire.
Els models indiquen que el març podria ser una mica més plujós del que seria habitual, però tanquen l’aixeta del tot a partir de maig.
El balanç amb què arribem a finals de maig serà clau per saber amb quines garanties entrem a l’estiu, l’època de més demanda i evaporació d’aigua. De moment, les perspectives no són optimistes. Ens queda una carta. Tant de bo sigui bona.
