Ara fa uns anys, les gràfiques de les barres pel clima (en anglès, “climate stripes”) es van fer virals, ja que era una manera molt senzilla de mostrar com s’ha anat escalfant el planeta arran del canvi climàtic. Aquesta representació de l’anomalia de la temperatura mitjana anual la va idear el professor de la Universitat de Reading, Ed Hawkins, l’any 2018. Des de llavors, han sigut un emblema a l’hora de fer divulgació i de conscienciar sobre l’escalfament global.

A Barcelona tenim la sort de tenir una sèrie de dades de qualitat i ininterrompudes més que centenària, corresponent a l’Observatori Fabra. Gràcies a la feina dels observadors, podem veure com ha evolucionat la temperatura i representar les barres pel clima d’aquest indret singular de Barcelona.

L’augment de la temperatura s’accentua

Les barres pel clima de l’Observatori Fabra les hem fetes tenint com a referència la temperatura mitjana de tota la sèrie, que és de 14,9 ºC. Es pot veure clarament com els colors vermellosos (anomalia positiva) s’han anat imposant als blavosos (anomalia negativa) a mesura que han anat passant els anys, fins al punt que la darrera vegada que hi va haver un any una mica més fred del compte va ser el 1996.

Els 10 anys més càlids de tota la sèrie s’han registrat després de l’any 2000. De fet, de tots aquests, nou han estat a partir de l’any 2010. El rànquing l’encapçala l’any 2022, amb una temperatura mitjana de 18,1 ºC.

En agrupar les dades en períodes de 30 anys, el resultat és molt clar. No hi ha cap mena de dubte que s’ha produït un ascens de la temperatura, el qual s’ha accentuat durant les darreres dècades. El període 1991-2020 ha estat 1,3 ºC més càlid que el 1931-1960.

  • 1931-1960: 14,5 ºC
  • 1961-1990: 14,6 ºC
  • 1991-2020: 15,8 ºC

Altres indicadors climàtics relacionats amb la temperatura presenten una evolució coherent amb aquest augment del termòmetre. Un exemple són les nits tropicals, aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 ºC, que cada vegada la primera de la temporada arriba abans i són més freqüents.

La precipitació, sense una tendència clara

Malgrat que la temperatura presenta un canvi molt clar sense cap mena de discussió possible, pel que fa a la precipitació no és així. Si hi ha un fet molt característic del clima mediterrani és la irregularitat de les pluges, per això hi ha aquella frase feta que diu que a casa nostra “no sap ploure”.

Es poden encadenar anys extraordinàriament plujosos amb anys de sequera. Una bona mostra són l’any 1951, que amb 965 l/m² és el cinquè més plujós de la sèrie, i el 1952, que amb 422 l/m² acumulats és el setè més sec.

En representar el percentatge de la precipitació acumulada respecte a la mitjana de forma semblant a les barres de temperatura, es pot observar que no hi ha una tendència clara.

En fer el mateix exercici que hem fet per a la temperatura, però ara amb la precipitació, es pot veure que la pluja anual se situa entre els 600 i els 640 l/m². El valor varia en funció del trentenni, però sense presentar una evolució evident.

  • 1931-1960: 599 l/m²
  • 1961-1990: 644 l/m²
  • 1991-2020: 625 l/m²

Barres pel clima de la resta de Catalunya

Fa un parell d’anys, Marc Lemus, doctor en geografia per la Universitat de Barcelona, va generar les barres pel clima per a diversos punts del país a partir de les dades obertes del Servei Meteorològic de Catalunya. En totes s’observa una tendència molt semblant: un augment de la temperatura mitjana anual que s’ha vist accelerat durant el segle XXI.