L’impacte del canvi climàtic és i serà desigual arreu del planeta amb efectes força dispars. A Catalunya, i al nostre clima mediterrani, ens ha tocat la loteria —però no pas positivament. Hem estat dels primers en superar el límit d’escalfament d’1,5 graus respecte a l’època preindustrial, un llindar que es va marcar a l’acord de París. A més, els experts alerten que, a diferència d’altres punts del planeta, on plourà més, aquí serà al contrari. La sequera actual n’és només un tast.
“A més temperatura el planeta té més capacitat d’absorció d’humitat i de generar precipitació”, explica Marc Prohom, cap de l’àrea de clima del Meteocat. Ara bé, matisa que “hi haurà llocs on plourà més i d’altres, com l’àmbit mediterrani, que tindran les de perdre”.
L’expansió de la cèl·lula de Hadley
Però això per què passa? La clau, explica Prohom, rau en els canvis en la circulació de l’aire a escala global, les anomenades cèl·lules atmosfèriques. L’equador és el punt del planeta que rep directament l’impacte dels rajos solars. L’aire calent puja, arrossega humitat i crea una zona amb precipitacions abundants. Aquest aire xoca amb la troposfera i es desplaça uns 30 graus en latitud sud i nord on torna a baixar. És un aire sec que evita la formació de nuvolositat. És per això que en aquesta latitud on hi ha els grans deserts de la terra, com el Sàhara.
Ara, amb l’augment de temperatura, els científics han detectat que aquesta cèl·lula d’aire, anomenada de Hadley, s’està eixamplant. Això aproparà la barrera anticiclònica cada cop més a Catalunya, situada a 41 graus de latitud nord. “Aquest àmbits de frontera entre cèl·lules atmosfèriques, com Catalunya, estan cada vegada més influenciats per àrees subtropicals i climes més propis de països com el Marroc”, explica Prohom.
Aquest àmbits de frontera entre cèl·lules atmosfèriques, com Catalunya, estan cada vegada més influenciats per àrees subtropicals i climes més propis de països com el Marroc”
Amb més aridesa, el paisatge català canviarà. Sembla ja inevitable: “L’augment de les onades de calor i la manca de precipitació és una combinació diabòlica, hi haurà espècies que no sobreviuran i tindrem un paisatge amb altres espècies arbustives, més pròpies del sud d’Espanya, que tenen una cobertura més esparsa”. I tot plegat, afegeix Prohom, enmig d’un increment de la possibilitat de patir grans incendis forestals, dels quals —amb menys precipitació— els boscos trigaran més a recuperar-se.
