“Fins fa uns mesos era poc factible veure intel·ligència artificial generativa en un mòbil, però hem començat a veure llançaments de mòbils d’alta gamma amb xips capaços d’executar algunes aplicacions d’IA sense necessitat —ni tan sols— de connectar-se a internet”, ha explicat a betevé el professor d’estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, César Pablo Córcoles. Això, diu, evita que les dades de l’usuari circulin per internet i acabin en servidors remots.

Elías Gargallo, cap de desenvolupament de negoci digital del centre tecnològic Eurecat, també coincideix que la intel·ligència artificial serà clara protagonista d’aquesta edició: “Serà el Mobile de la IA, amb tots els anuncis que hi ha hagut darrerament de noves aplicacions i la democratització d’aquesta tecnologia”. Gargallo apunta que cada vegada més empreses inverteixen i busquen aplicacions basades en intel·ligència artificial.

Realitat virtual i augmentada

El MWC 2024 serà, un any més, el de la realitat virtual. I aquí en té molta culpa un gegant que, de fet, no hi és al Mobile, Apple, que fa poc ha presentat les seves ulleres Apple Vision Pro. Al congrés hi veurem prototips semblants, com el de Meta, que busca convèncer l’usuari perquè aquest producte acabi sent un imprescindible a totes les cases. “Les empreses estan buscant aquella aplicació que convenci la gent perquè es compri els dispositius i perquè els compensi treballar amb un casc al cap”, explica Córcoles.

Gargallo, per la seva banda, veu un futur prometedor per a aquest tipus de dispositius: “L’ésser humà està acostumat a interactuar en 3D i això amb els mòbils no ho tenim”. A més, assenyala que aquest tipus d’ulleres cada vegada són més sofisticades i ja són veritables ordinadors autònoms.

El debat sobre el 6G

Amb el 5G ja amb nosaltres en aquesta edició es començarà a parlar de 6G. Ara bé, aquí —avisen els experts— hi ha un debat. Si el 5G no ha estat la revolució que s’anunciava, què hem d’esperar de la següent generació? “Del 3G al 4G vam notar un gran canvi, de sobte podies veure un vídeo de YouTube com si fossis a casa”, explica Córcoles. No va passar el mateix, afegeix, amb el pas al 5G i, per això, diu, serà difícil per als impulsors explicar la necessitat de fer el salt al 6G d’aquí a 8 o 10 anys.

Molts barcelonins i gent d’altres punts de Catalunya eren conscients que difícilment es repetirà l’oportunitat de veure algunes d’aquestes obres i, encara menys, en el marc d’una mostra conjunta que explora la relació entre els dos artistes. “Són quadres que, quan viatgem, els anem expressament a veure i no podíem deixar passar l’oportunitat de veure’ls junts aquí”, ha comentat una visitant aquest dissabte. D’altres, vinguts de punts com Girona o Collbató, han qualificat l’exposició de “meravellosa, brillant i lluminosa” o com “una oportunitat única de veure obres que només s’estan aquí ocasionalment”.

Gairebé mig milió de visitants

Les xifres demostren l’èxit d’una exposició qualificada d'”única i irrepetible” pels directors de tots dos museus. L’haurà vista gairebé mig milió de persones, un 20 % de les quals eren públic local. Es tracta d’un percentatge elevat tenint en compte que aquests museus, potser encara més el Picasso, estan acostumats a rebre sobretot turistes.

Quan tanqui portes, les obres tornaran a viatjar custodiades

A banda de les que han vingut de fora, les obres intercanviades entre tots dos museus van arribar escortades per la policia i amb l’atenta mirada de les conservadores dels museus, i a partir d’aquest diumenge tocarà el viatge invers. Obres com ‘Las Meninas’ de Picasso tornaran al lloc que els pertoca.

Això els obligava a fer un gir sobtat i perillós a la dreta per continuar pel carril de circulació. “El carril bici està mal senyalitzat, hi hauria d’haver una advertència a la intersecció anterior”, denuncia a betevé Gregori Hidalgo, membre de Motoristes per Barcelona. “Tot i que no tenim constància de cap accident sí que se’ns han adreçat motoristes que han patit ensurts en aquest punt perquè han hagut de canviar ràpidament de carril i passar al de la dreta, que ja està ocupat per altres vehicles”, ha assegurat Hidalgo.

Cons i senyals lluminosos per millorar-hi la seguretat

L’Ajuntament assegura que està estudiant si la nova configuració de carrils de l’entorn, fruit de les obres del tramvia de la Diagonal, requereix fer-hi algun canvi. De fet, aquest dimecres al vespre la Guàrdia Urbana, ja va col·locar-hi uns cons i aquest dijous s’ha reforçat encara més la senyalització amb barreres de plàstic i senyals lluminosos perquè es vegi bé a la nit.

Els motoristes hi veuen similituds amb el carril bici d’Aragó

La denúncia del col·lectiu motorista sobre aquest punt té similituds amb la que va comportar la mort del boxejador Xavi Moya, l’octubre de l’any passat. Un cas ara judicialitzat i en què els advocats de la família defensen que el carril bici del carrer d’Aragó tampoc no estava ben senyalitzat i suposava un perill per a les motos.

“A més temperatura el planeta té més capacitat d’absorció d’humitat i de generar precipitació”, explica Marc Prohom, cap de l’àrea de clima del Meteocat. Ara bé, matisa que “hi haurà llocs on plourà més i d’altres, com l’àmbit mediterrani, que tindran les de perdre”.

L’expansió de la cèl·lula de Hadley

Però això per què passa? La clau, explica Prohom, rau en els canvis en la circulació de l’aire a escala global, les anomenades cèl·lules atmosfèriques. L’equador és el punt del planeta que rep directament l’impacte dels rajos solars. L’aire calent puja, arrossega humitat i crea una zona amb precipitacions abundants. Aquest aire xoca amb la troposfera i es desplaça uns 30 graus en latitud sud i nord on torna a baixar. És un aire sec que evita la formació de nuvolositat. És per això que en aquesta latitud on hi ha els grans deserts de la terra, com el Sàhara.

Ara, amb l’augment de temperatura, els científics han detectat que aquesta cèl·lula d’aire, anomenada de Hadley, s’està eixamplant. Això aproparà la barrera anticiclònica cada cop més a Catalunya, situada a 41 graus de latitud nord. “Aquest àmbits de frontera entre cèl·lules atmosfèriques, com Catalunya, estan cada vegada més influenciats per àrees subtropicals i climes més propis de països com el Marroc”, explica Prohom.

Amb més aridesa, el paisatge català canviarà. Sembla ja inevitable: “L’augment de les onades de calor i la manca de precipitació és una combinació diabòlica, hi haurà espècies que no sobreviuran i tindrem un paisatge amb altres espècies arbustives, més pròpies del sud d’Espanya, que tenen una cobertura més esparsa”. I tot plegat, afegeix Prohom, enmig d’un increment de la possibilitat de patir grans incendis forestals, dels quals —amb menys precipitació— els boscos trigaran més a recuperar-se.

L’any passat els falcons de Barcelona van pondre entre dos i quatre ous en els vuit nius que hi ha a la ciutat, en punts elevats com la Sagrada Família i l’edifici d’Ergransa, al port. La majoria van sobreviure i uns 24 van arribar a volar. Tot i que quan són pollets la supervivència és alta, no es pot dir el mateix dels falcons joves. Acostumar-se a ser l’animal més ràpid de la Terra, capaç de superar el 350 quilòmetres per hora, no és fàcil: “Alguns s’estavellen i moren, el seu índex de supervivència és baix”, assegura Garcia.

Vuit parelles amb niu a Barcelona

La població de falcons a Barcelona va començar a créixer el 2017. De les dues parelles que hi havia hagut històricament, any rere any se n’hi van anar sumant més, fins a les vuit actuals. A aquestes s’hi afegeixen les dues de l’Hospitalet de Llobregat i la de Sant Adrià de Besòs.

Els pollets que neixen han d’espavilar-se a buscar territori. Sovint es queden a prop de la ciutat i acaben substituint les parelles actuals quan moren. D’altres, però, se’n van lluny, fet que explica el nom de l’espècie, falcó pelegrí. “Tenim notícies de falcons de Barcelona que han estat vistos a la Comunitat Valenciana i al sud de França”, concreta Garcia.

L’objectiu no és criar més falcons

“Si poséssim més capses niu segurament criarien més falcons, però no és el nostre objectiu”, ha explicat Sergi Garcia a betevé. Galanthus Natura s’encarrega d’assistir l’espècie i ajudar-la que continuï present a la ciutat, tenint en compte el baix índex de supervivència. Només col·loquen una capsa niu quan detecten una parella de falcons que intenten criar i no poden perquè no troben el lloc per fer-ho.

Segons els hotelers de Lloret, la dessaladora tindrà una capacitat per tractar 50.000 litres d’aigua cada hora, cinc vegades més, diuen, del que necessiten per omplir les piscines. La resta, proposen que pugui servir com a aigua de boca. “No seria lògic que treballéssim només per omplir les piscines”, va assegurar Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar.

L’ACA analitzarà cas per cas la viabilitat

La proposta ja és al damunt la taula del Departament d’Acció Climàtica. El conseller David Mascort ha dit que, com tota iniciativa destinada a reduir el consum d’aigua, la seva voluntat és autoritzar-la si es considera viable legalment i ambientalment. “Farem el possible perquè es pugui, però primer hem de rebre la proposta i analitzar-la”, ha concretat.

Una dessaladora mòbil a Barcelona?

A la pregunta de betevé, el Gremi d’Hotels de Barcelona no ha volgut aclarir si està estudiant o no la possibilitat d’instal·lar una dessaladora mòbil a la ciutat. Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua ha confirmat a betevé que si sorgeixen més propostes, s’hauran d’analitzar cas per cas en funció de les característiques de cada municipi.

A Lloret de Mar l’aigua de mar s’extraurà d’un pou natural que hi ha sota la sorra. Es tracta d’un sistema semblant al que, de fet, ja fan servir a Barcelona instal·lacions a tocar de la platja, com la piscina d’aigua de mar del Club Natació Barcelona.

“Aquesta sala [la principal] existia malgrat el foc, era una sala molt estimada i molt recordada, i tècnicament reproduir-la no era un problema”, explica Dilmé des de la sala principal del Liceu. “Vam creure que si tornàvem a fer una sala a la italiana el que havíem de fer era reconstruir-la perquè estava present en la memòria de la gent”. Com tota decisió, tenia pros i contres. “Evidentment, amb la sala moderna, que arribava a unes 1.500 persones, totes hi podien veure i sentir bé. En una sala italiana com aquesta hi ha persones que tenen menys visió però, de fet, les que tenen bona visió i bona acústica són més de les que obteníem amb la sala moderna”, argumenta.

Manolo Laguillo, el fotògraf de la reconstrucció

La reconstrucció, que va durar més de cinc anys, va implicar tot tipus de professionals, també un fotògraf. Va ser Manolo Laguillo, especialitzat en fotografia d’arquitectura, qui va rebre l’encàrrec de documentar aquesta obra colossal. Va fotografiar, fil per randa, totes les etapes de l’obra. La construcció de l’enorme caixa escènica; els artesans que van recrear els decorats de guix de la sala; la col·locació dels mecanismes amagats als òculs i les noves pintures de Perejaume, entre d’altres.

“Un moment molt emocionant va ser quan van treure la bastida del pati de butaques”, recorda Laguillo. “Vaig coincidir amb l’equip especialitzat que la va desmuntar en dues hores i allò que fins llavors era invisible va a passar a ser visible”, diu. Laguillo descriu com “un privilegi” haver pogut immortalitzar el renaixement del Liceu amb unes fotos que, creu, “amb el temps aniran guanyant valor” perquè mostren un moment únic de la història del teatre.

Des que va començar la sequera, el 2021, no ha plogut ni la meitat del registre mitjà de la ciutat, d’uns 600 litres per metre quadrat anuals. A això s’hi ha d’afegir que hi ha hagut més evaporació fruit de les temperatures de rècord que s’han registrat. Per revertir aquesta situació caldria un gir de guió inesperat. “Hauríem de tenir ─tot i que va causar estralls no desitjats─ un temporal com el Gloria, que va omplir els embassaments”, assegura Martín Vide.

Mirant més enllà recorda que la sequera del 2008 es va acabar en un sol mes, el de maig, que va ser molt plujós. Un escenari que ara no sembla que s’hagi de produir, “tot i que tampoc no es pot descartar”.

D’excepcional a habitual

Segons l’expert, l’escalfament global farà que el que ara veiem com a excepcional es converteixi en freqüent. “Encara que en un planeta cada cop més càlid hi hagi més evaporació i més retorn en forma de precipitació, la dinàmica atmosfèrica de l’àrea mediterrània no ens permet esperar que aquí sigui així, plourà menys, en tot cas”, explica el catedràtic. I si plou menys i hi fa més calor, afegeix, “hi haurà menys recursos hídrics disponibles”.

Martín Vide recorda que el món científic coincideix que els fenòmens meteorològics seran cada vegada més extrems, freqüents i llargs: “A Catalunya i la península Ibèrica s’entreveu un futur cap a mitjans de segle en què el clima serà més càlid, amb més sequera, esquitxada per episodis de pluja de gran intensitat”.

L’única opció, adaptar-se

El catedràtic creu que el model actual de captació i distribució d’aigua s’haurà d’adaptar al clima nou. L’aigua dessalinitzada i la regenerada, diu, han de ser protagonistes. L’era dels pantans ja forma part de la història: “En el futur els pantans estaran mig buits i no seran una opció viable”.

Si hi havia una cosa clara en la reconstrucció era que allò no podia tornar a passar en el nou teatre. Per això, es va equipar amb 800 detectors de fum, 110 boques d’incendi i 1.250 ruixadors. A més, es va fer que fos autònom de la xarxa d’aigua. Com? Amb un enorme dipòsit de 500 metres cúbics d’aigua, 100.000 litres, que s’amaga sota l’edifici. Mitjançant unes bombes, en cas que s’iniciï un foc, envia aigua als ruixadors.

Sectorització i teló d’acer

A més, amb la reconstrucció es va sectoritzar encara més el Gran Teatre del Liceu. Si es detecta un incendi, les moltes portes ignífugues de què disposa es tanquen automàticament. La més espectacular, el teló d’acer de l’escenari. “El teló separa la sala de l’escenari i, a més, està equipat amb uns ruixadors que fan que tingui 120 minuts de resistència al foc”, ha explicat a betevé Isaac Martín, responsable d’Infraestructures i Manteniment del Gran Teatre del Liceu.

“Tot i que s’han reduït moltíssim, els riscos sempre existeixen”, assegura Martín. “El que és important és que tinguem controlats aquests riscos i que, en cap cas, pugui passar per una negligència”, subratlla.

Menys aforament i més rutes d’evacuació

A banda d’estar molt més protegit, l’edifici també es va adaptar a la normativa vigent. Per començar, es va haver de reduir el nombre d’espectadors. “Hi ha propagandes de finals del segle XIX en què es diu que hi entraven 3.500 persones. No sé com hi cabien”, recorda Lluís Dilmé, un dels arquitectes responsables de la reconstrucció. “Quan ens va arribar a nosaltres ja no n’hi entraven tantes però encara vam haver de reduir en unes 200 persones l’aforament per esponjar l’espai i encabir-hi els passos necessaris d’evacuació”, concreta.

Als Estats Units, mentrestant, ja els tenen. L’FDA, l’agència de medicaments d’allà, va donar llum verda l’estiu passat a un nou fàrmac, el Leqembi o lecanemab. Segons el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, aquest és un pas endavant molt important perquè, per primera vegada, apareix un medicament que no només en combat els símptomes sinó que n’alenteix la progressió. Ho aconsegueix reduint l’acumulació de la proteïna β-amiloide al cervell.

“La millor manera d’entendre què implica és explicar el temps que guanyen els pacients”, explica Juan Domingo Gispert, cap de Neuroimatge del BBRC. “El que s’ha vist és que, després d’un any i mig prenent el fàrmac en el marc de l’estudi clínic, la cognició dels pacients es deteriorava més lentament, l’equivalent a quatre mesos respecte als que prenien el placebo“.

Les famílies demanen que el medicament arribi ja a Europa

Pels familiars dels malalts, no cal dir-ho, és una gran notícia. Reclamen poder disposar ja d’aquest medicament, sobre el qual l’Agència Europea de Medicaments (EMA) s’espera que es pronunciï aquest trimestre. Fèlix Capella, familiar d’una persona amb Alzheimer i membre d’Alzheimer Catalunya Fundació, ha assegurat a betevé que “amb la nova prova diagnòstica, es necessiten els medicaments com més aviat millor per començar els tractaments quan els símptomes encara no han començat”.

Els experts, però, recorden que en cas que Europa hi doni el vistiplau, encara quedaran passes a fer. “Caldrà esperar uns dos anys perquè el medicament arribi als nostres hospitals”, ha explicat Gispert. Això és perquè, encara que l’EMA el verifiqui, cada país té el seu ens regulador i, en el cas d’Espanya, són les comunitats autònomes les que hi tenen l’última paraula. “S’haurien de resoldre moltes qüestions, com la manera de seleccionar els malalts a qui es dona el tractament i com s’afronta el cost econòmic d’adquirir-lo“.

Segons Gispert, malgrat que tardi, és tota una fita que pot obrir la porta a altres medicaments similars per fer front a malalties neurodegeneratives més enllà de l’Alzheimer.

Un altre exemple d’aquest diàleg són les fotos de Manel Armengol de la protesta, el febrer del 76, per exigir l’amnistia dels presos polítics del franquisme. Es relacionen amb altres mirades del mateix esdeveniment, com les fotos que va fer Pilar Aymerich. En clau barcelonina també hi trobem les fotos robades de Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs que, juntes, reflexionen sobre la fotografia de carrer dels 60 i critiquen la seva mirada masculina.

“La fotografia sovint ha estat còmplice de com s’explica la història, deixant acta amb una sola imatge d’un fet complex. Amb l’exposició hem volgut rastrejar en la nostra col·lecció altres imatges que han quedat a l’ombra de la història, i que mostren altres versions dels fets”, ha explicat el comissari de la mostra, Carles Guerra. “Barcelona hi és molt present perquè era l’escenari de carrer de la fotografia dels anys 50, 60 amb noms com Leopoldo Pomés o Xavier Miserachs”, ha destacat.

L’exposició s’estructura temàticament en 24 seqüències agrupades en vuit blocs. Recull una selecció de prop de 160 obres dels fons de Foto Colectania. Els autors que s’hi exposen són Laia Abril, Helena Almeida, Manel Armengol, Pilar Aymerich, Clemente Bernad, Josep Maria Casademont, Gérard Castello-Lopes, Colita, Joan Colom, Gabriel Cualladó, Jordi Esteva, Cristina García Rodero, Francisco Gómez, Joaquim Gomis, Fernando Gordillo, Roger Guaus, Cristóbal Hara, Manolo Laguillo, Adriana López Sanfeliu, Ramón Masats, Cristina de Middel, José Miguel de Miguel, Xavier Miserachs, Jorge Molder, Leopoldo Pomés, Jorge Ribalta, Xavier Ribas, Humberto Rivas, Txema Salvans, Rafael Sanz Lobato, Ton Sirera, Ricard Terré i Miguel Trillo.

Cada sis hores, a les 8 h, a les 14 h i a les 20 h, ha anotat totes les dades dels instruments i les ha introduït al sistema al qual tenen accés institucions com el Meteocat o l’Aemet. “Fem de notaris del temps”, ha explicat Nerín a betevé. Tot i que el Fabra ja disposa d’un estació meteorològica automàtica, la sèrie manual és la que es considera oficial. A més d’anotar les dades, els meteoròlegs pugen cada dia al terrat on es fa una observació directa i s’anota, per exemple, com són els núvols o la visibilitat.

Aquest Nadal, sol radiant però fa 61 anys…

Aquest dilluns el dia ha estat radiant però no sempre ha estat així. “El dia de Nadal de fa 61 anys hi va haver una gran nevada que va deixar 80 centímetres de neu i que va fer que el Fabra quedés incomunicat durant tres setmanes”, explica Nerín.

Per sort, afegeix, tot i la nevada la sèrie no es va interrompre perquè encara hi vivia la família Campo, els masovers, un dels fills meteoròleg, que s’hi van estar gairebé 80 anys. “Tant de bo tinguéssim una altra nevada com la del 1962”, demana Nerín. Encara que actualment ningú no viu a l’observatori, encara es conserven llits i, per això, no dubtarien a quedar-s’hi si fos necessari. “Els models actuals, a diferència dels de llavors, ens permeten fer previsions fiables a pocs dies vista, estaríem encantats de quedar-nos”, ha assegurat.

El 2023, al podi dels més càlids

Amb el 2023 a punt de tancar, la sèrie indica que se situarà al podi dels més càlids de la història i, malauradament, també dels menys plujosos. No s’ha arribat ni al 50 % de la mitjana dels registres pluviomètrics històrics de l’observatori.

El protocol ha de ser restrictiu i per a tota la comunitat educativa

Hi ha consens, a més, que sigui un protocol restrictiu. A més, tant famílies com alumes i docents coincideixen que ha d’afectar tots els membres de la comunitat educativa: alumnes, docents, personal d’atenció educativa, monitoratge i també famílies. La raó és garantir-ne la coherència i la coresponsabilitat.

Ara bé, tot i que es demana restricció, es deixa la porta oberta que els centres puguin adaptar la normativa a la seva realitat i el seu projecte educatiu. En aquest punt, la majoria dels sectors proposen que la primària sigui una etapa lliure de mòbils. Per a secundària, molts docents i famílies proposen prohibir el mòbil fins als 16 anys i es demana una regulació més restrictiva que no pas als ensenyaments postobligatoris.

Garantir l’educació en cultura digital

El document presentat pel Consell Escolar de Catalunya també posa sobre la taula que la regulació dels mòbils no ha d’implicar que es descuidi l’ús de les TIC en l’aprenentatge de l’alumnat i que cal garantir una educació en cultura digital i bon ús del mòbil.

També s’apunta que, en cas que es prohibeixin els mòbils, caldrà regular també l’ús dels ordinadors portàtils, en què també funcionen les mateixes aplicacions que es poden tenir als mòbils.

I ara què?

A partir de les conclusions del procés participatiu del Consell Escolar, es redactaran unes “instruccions i uns criteris marc” que arribaran al gener als centres educatius, perquè engeguin un debat amb les famílies i regulin l’ús del mòbil, d’acord amb el marc establert pel Departament d’Educació. Els centres que ja n’han regulat l’ús hauran d’adequar-se al nou marc general, si ho consideren necessari.

L’objectiu d’Educació és que el curs 2024-2025 tots els centres hagin regulat l’ús dels mòbils, conjuntament amb la participació de tota la comunitat educativa, en els diferents espais educatius i les activitats no lectives, l’espai de menjador, les extraescolars i les sortides i viatges.

En un comunicat, la Federació d’Educació de CCOO ha assegurat que, de fet, la internalització del col·lectiu ja està prevista a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Segons el sindicat, la Generalitat està “incomplint de manera intencionada” la llei, que preveia establir un calendari per a la internalització de les vetlladores com a personal tècnic de suport educatiu durant el curs 20-21.

Denuncien precarietat laboral

A més de les empreses que les contracten, les vetlladores també culpen a la Generalitat de Catalunya d’unes condicions laborals que, asseguren, són precàries. I posen exemples d’aquesta precarietat. Asseguren que és Educació qui determina que només treballin durant nou mesos a l’any i qui modifica cada curs la dotació d’hores de suport a cada centre. És per això, afegeixen, que les seves jornades laborals “fluctuen permanentment”.

Les famílies es van manifestar a l’octubre

Precisament, entitats, famílies i sindicats es van manifestar el mes d’octubre passat també a les portes del Departament d’Educació per reclamar més recursos per a l’escola inclusiva. Van denunciar que s’han produint retallades en el personal de suport que atén la diversitat, com les vetlladores. També van reclamar al govern català un pla d’acció urgent (amb dotació econòmica) per desplegar el decret de l’educació inclusiva. En aquest sentit, asseguren que a Catalunya no s’està complint la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat pel que fa a l’educació.

La trobada ha estat organitzada per l’Associació d’Usuaris per a la Mobilitat Personal (AUMP). Començarà a les 21 h al final del carrer de la Marina (tocant al mar) i acabarà cap a les 23 h a l’estació de Sants.

Papanoelada a Barcelona amb patinets per “alegrar” els veïns

Segons els organitzadors la Papanoelada en patinet té com a objectiu “alegrar els barcelonins de tots els barris”. Al llarg del recorregut, que passarà per carrers com el passeig de Sant Joan, el passeig de Gràcia o el Paral·lel, repartiran caramels. Al final del recorregut l’AUMP llegirà un manifest.

La Papanoleada Motera acaba sense sanció

Precisament, aquest diumenge passat, una altra Papanoleada, en aquest cas motera, va recórrer els carrers de la ciutat tot i no estar autoritzada. L’Ajuntament, que havia alertat que es podrien imposar sancions per aquesta activitat, va explicar que finalment no n’hi haurà. Això és perquè, segons fonts municipals, l’activitat no es pot considerar com una concentració perquè finalment hi van desfilar poques motos.

Desenes de veïns es van concentrar a la Gran Via, convocats per Barcelona Respira, per denunciar la contaminació acústica i ambiental provocada per la desfilada. Van afirmar que la ruta perjudicava la salut del veïnat i també dels més petits.

Què vols saber del Nadal 2023?

• Nadal a Barcelona: Què fer? Agenda d’activitats per gaudir de les festes!
• Llums de Nadal a Barcelona 2023: Horari i on veure’ls
• Pessebre de Barcelona el 2023 a la plaça de Sant Jaume: Com és?
• Cavalcada de Reis 2024 a Barcelona: Què sabem del recorregut i horaris de l’arribada dels Reis
• Els Llums de Sant Pau 2023 per Nadal a Barcelona: Entrades, preus i dates al Recinte Modernista
• ‘Natura encesa’ a Pedralbes 2023: Entrades i horaris dels llums de Nadal als Jardins de Torre Girona
• Pessebres vivents 2023 a Catalunya: 10 representacions imprescindibles per Nadal
• Bus turístic per veure els llums de Nadal a Barcelona: Horaris i com reservar els bitllets el 2023
• Loteria de Nadal 2023: Data, dècims, premis del sorteig i com comprovar els números