El Premi Ciutat de Barcelona de Música reconeix la feina recent de l’organista Montserrat Torrent, qui als 97 anys segueix en actiu, publicant discos i fent concerts. L’any passat, per exemple, va fer diverses actuacions en esglésies de la ciutat com Sant Felip Neri, Santa Maria del Mar o Sant Vicenç de Sarrià. Segons ha explicat al programa ‘Plaça Tísner’, vol aprofitar el premi per “reclamar un orgue per a L’Auditori i que s’acabi el de Sant Felip Neri”.
Pel que fa a L’Auditori de Barcelona, reivindica que “és un dels pocs auditoris del món que no disposa d’aquest instrument”. I, en referència al de Sant Felip Neri, que porta el seu nom perquè n’ha estat la principal impulsora, demana a les autoritats “que l’acabin i així me n’aniré en pau”. Lluny de retirar-se, però, reconeix que “no podria viure sense tocar” i que encara ara practica tres hores diàries, a més de llegir i fer mots encreuats.
Una pianista reconvertida i amant de Bach
Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Música o doctora honoris causa de la Universitat de Barcelona, Torrent explica que va començar a tocar l’orgue durant la Guerra Civil, quan es va refugiar a Santa Coloma de Farners. Amb el conflicte latent, l’església era un dels pocs llocs on podia anar i va ser allà on l’organista resident li va descobrir un món nou. “Jo era pianista i, al principi, em va picar l’amor propi perquè vaig veure que el que tocava no tenia sentit”, reconeix.
Davant de Bach m’agenollaria, li besaria els peus i li diria que ha sigut el més gran de la història de la música”
Aleshores va començar a estudiar i a fascinar-se per l’instrument: “Amb l’orgue sento que no soc jo qui toca, és com si sonés tot sol, t’evadeix i t’integres completament”. Narra que aquestes sensacions encara són més intenses si la cançó que interpreta és de Johann Sebastian Bach: “Davant de Bach m’agenollaria, li besaria els peus i li diria que ha sigut el més gran de la història de la música”.
Tocar més amb la ment que l’oïda
“Havia tingut una oïda perfecta”, recorda, però els més de 70 anys de carrera han passat factura a Montserrat Torrent. Reconeix que no sent “el que senten els altres” i que es perd les “grans potències de l’orgue”. Tot i això, adverteix que les escolta interiorment i les imagina.
Va venir la Guàrdia Civil, els bombers, i va semblar com si caigués un reactor, però l’oïda va tenir un xoc brutal”
Una vida dedicada a l’orgue i episodis com el viscut al Palau Nacional de Montjuïc, han deixat seqüeles. Assegura que després de tocar ‘Volumina’, del compositor hongarès György Sándor Ligeti, va caure una cornisa de l’edifici. “Va ser increïble, va venir la Guàrdia Civil, els bombers, i va semblar com si caigués un reactor, però l’oïda va tenir un xoc brutal”, explica.
Una de les artistes més longeves i destacades del segle XX
Nascuda a Barcelona l’any 1926, Montserrat Torrent és una de les intèrprets més longeves de la seva generació i una de les més destacades del segle XX. Ha introduït una nova forma de tocar la música antiga i ha estat una gran valedora de l’orgue ibèric: “El millor que he tocat és el del Palau Reial de Madrid”, confessa. Catedràtica del Conservatori Municipal de Barcelona, ha estat també reconeguda per la seva activitat docent.
