La festa de Sant Medir es va inicar per la promesa d’un forner anomenat Josep Vidal i Granés. Cada 3 de març, des de l’any 1828, es fa una peregrinació que surt del número 111 del carrer Gran de Gràcia, tal com va fer aquell forner. Josep Maria Contel, del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, n’explica la història.
Una promesa i una peregrinació
El forner Josep Vidal i Granés va ser el creador de la festivitat de Sant Medir. Un dia, li va prometre al sant fer una peregrinació en el seu dia, el 3 de març, des del local que tenia a Gran de Gràcia, 111 fins a Sant Cugat, si atenia a la seva pregària. Vidal va complir la seva promesa i va anar fins a l’ermita de Sant Cugat muntat en una euga. Quan va arribar, de nou, a Gràcia, i possiblement acompanyat de més persones, va fer sonar un sac de gemecs i va repartir llaminadures entre la canalla que trobava al seu pas.
La tradició
Atès l’èxit de la peregrinació, Vidal va repetir l’experiència any rere any, cada cop acompanyat de més gent. Finalment, va fundar la primera colla de Sant Medir, amb bandera inclosa.
Les colles de Sant Medir tenen l’origen a Gràcia, però també n’apareixen a Sarrià, Sant Gervasi o Sants.
El 1969, es va inaugurar un monument als Jardinets de Gràcia que recordava aquest fet. El 1975, el monument es va traslladar a la plaça de Trilla, a tocar del carrer Gran. Després va anar a parar a Nil Fabra, davant de la comissaria del Torrent de l’Olla, perquè allà és on es posaven les colles. I, finalment, el 2001, va tornar a la plaça de Trilla, on és actualment.
Al carrer Gran de Gràcia, 111 hi ha una placa que recorda Josep Vidal i Granés. Es va posar el 1957, en el centenari de la seva mort.
Una promesa a canvi de llibertat
Sovint s’ha pensat que la promesa a sant Medir de Vidal estava relacionada amb problemes de salut. Però investigacions de Josep Maria Contel apunten motius polítics més que no pas mèdics. Josep Vidal va lluitar al costat dels reialistes, que s’oposaven als nous aires liberals. Per a aquest motiu, va ser detingut i empresonat uns dies a la Ciutadella entre el 1829 i el 1829. Contel suposa que la promesa hauria estat en el sentit de demanar al sant la seva llibertat. Ens ho explicava l’historiador gracienc al 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
