La producció que estrena el Liceu aquest 9 de febrer va ser inicialment dirigida per Graham Vick, considerat un renovador de la posada escena operística, però no la va acabar perquè va morir per culpa de la covid el juliol del 2021, quan tenia 67 anys. La va enllestir el seu col·laborador, Jacopo Spirel.
La posada en escena és abstracta, amb un espai normalment nu, a excepció d’un monument mortuori que anticipa la mort del protagonista, Riccardo. Es tracta del comte de Warwick, per bé que Verdi havia concebut l’òpera amb el rei Gustau III de Suècia, qui va morir assassinat en un ball de màscares el 1792. Aquest episodi se superposa a un triangle amorós amb engany.
Ball de màscares
“L’espai escenogràfic és teatral, a més de metafísic, perquè l’espectacle és com una performance, una gran posada en escena sobre l’assassinat de Riccardo”, explica Spirel. El ball de màscares del final s’anuncia durant tot el muntatge, amb una estètica “queer”. “Graham Vick volia dur l’òpera al gran públic. Democratitzar-la”, afegeix.
Els tenors Freddie de Tommasso (guanyador del concurs Tenor Viñas el 2018) i Arturo Chacón-Cruz són Riccardo. Les sopranos Anna Pirozzi i Saioa Hernández encarnen Amèlia, l’amor secret del comte, mentre que els barítons Artur Ruciński i Ernesto Petti interpreten el comte Anckästrom, conseller de Riccardo i marit d’Amèlia. Sara Blanch figura també en el primer repartiment en el paper d’Òscar, patge de Riccardo, que Verdi va assignar a una soprano.
