L’any 2004 Joni D. i Amparo Martín van posar en marxa Kasba Music, un segell independent barceloní que ha destacat per editar alguns dels principals grups i artistes de mestissatge locals de principis de segle. Músic, escriptor i activista social, Joni D. explica al programa ‘Plaça Tísner’ que, amb la seva tasca, han contribuït “al reconeixement d’una moguda de carrer, barcelonina al cent per cent i d’on van sortir grans èxits com ‘El gat rumbero’, de La Pegatina, o ‘Todos los días sale el sol’, de Bongo Botrako”, entre d’altres.
Reedicions, homenatges i recopilatoris reivindicatius
Ara celebren 20 anys amb una col·lecció d’11 vinils que han marcat la història de la discogràfica, recopilacions amb els seus artistes principals i homenatges. Sortirà un cada mes, excepte l’agost i, explica, han començat amb “un dels millors discos en directe que s’ha enregistrat a l’estat espanyol”.
Es tracta del concert del músic basc Fermín Muguruza i la seva Kontrabanda a l’Apolo, just ara fa també dues dècades en el marc d’una gira que havia estat vetada en diversos ajuntaments del PP. El darrer disc de la col·lecció sortirà al desembre i serà un homenatge al germà de Fermín, Iñigo, mort el 2019.
Hi haurà també recopilatoris, per exemple, el ‘Dones en la Kasba‘, en què trobarem cançons de Marinah, Amparo Sánchez o Xazzar, el primer grup de Clara Peya, o el ‘Catalunya explota’, tribut al punk i al hardcore de l’època i que Johni D. coneix bé per haver-ne format part com a músic.
Podria enumerar els 240 discos que hem publicat un rere l’altre en ordre cronològic”
Una altra recopilació destacada serà el ‘Barcelona Sound‘, amb temes, entre d’altres, de Cheb Balowski o La Kinky Beat. Tots dos grups van ser, precisament, els primers que va editar el segell: “Per nosaltres són especials perquè va ser el començament”, rememora Joni D. Des d’aleshores han publicat 240 discos i, assegura, els recorda tots fins al punt que “els podria enumerar un rere l’altre per ordre cronològic”.
Descobrir grups nous i que abandonin el segell quan triomfen
Fermín Muguruza, Amparo Sánchez, Marinah, The Pinker Tones o Mürfila són alguns dels grans noms que han treballat amb Kasba, en la majoria de casos ja com a artistes consolidats. N’hi ha hagut d’altres, com La Pegatina, Lágrimas de Sangre o Ginestà, que han començat amb ells com a emergents i que han buscat una altra sortida per la seva música un cop han arribat al gran públic. “Amb tots tres s’ha repetit la mateixa fórmula: publiquem tres discos, els ajudem a pujar amunt i després se’n van”, explica el responsable de la companyia. Per a ell, però, “és una qüestió natural que els grups que triomfen deixin els segells independents per arribar més lluny”.
Les discogràfiques en l’era digital
Al llarg d’aquests 20 anys que ara celebra Kasba, el sector discogràfic ha anat evolucionant constantment. Des de la, potser inesperada, recuperació del vinil que està experimentant des de fa un temps a la consolidació de les plataformes digitals.
De fet, Joni D. adverteix que avui en dia és bàsic tenir una estratègia per posicionar qualsevol proposta musical en aquest entorn: “És complicat, però, són una eina magnífica si et fas un petit espai en el teu territori i des d’allà comences a obrir portes”. Tot i això, reconeix, “és un problema” que la principal plataforma, Spotify, “s’hagi convertit en un monopoli que paga fatal als segells i per extensió als artistes i també que totes les cançons del planeta surtin al mateix instant”, concretament els divendres.
