L’exposició “Núria Feliu al Palau (Robert)” repassa la vida i l’obra de la cantant, que va morir el juliol del 2022. La mostra busca reivindicar els 50 anys de carrera musical de l’artista barcelonina. El comunicador Òscar Dalmau, comissari de l’exposició, ha explicat en una entrevista al ‘bàsics’ com va iniciar la relació amb la cantant: “Feliu em va convidar a casa i vaig sortir-ne amb una maleta de rodes plena de discos”. Pel volum de material que guardava, Dalmau diu que “tard o d’hora sabia que se li faria una exposició, fins i tot tenia contractat un servei de recull de premsa”.
La mostra al Palau Robert té un altre objectiu: trencar amb la imatge de Feliu com “la tieta de Catalunya”. En l’entrevista, Albert Feliu, germà de la cantant, ha volgut insistir en la idea: “De tieta no ho era, era molt moderna; però alhora també propera. Si li trucaven per felicitar una persona pel dia del seu aniversari, hi anava sense conèixer-la”, ha explicat. “Era tan propera que la gent se la feia seva. Si hagués anat més de diva, se l’hauria respectat més“, ha assegurat Dalmau.
Núria Feliu, cantatriu: una actriu que canta
El comissari de l’exposició ha definit Feliu com a “cantatriu”, una actriu que canta, pels seus inicis en el món del teatre i la seva posterior interpretació de les cançons en els concerts. Entre el material inèdit que ha destapat l’exposició es pot trobar Feliu cantant en anglès al costat del trio de Tete Montoliu o cantant i tocant el piano alhora, provinent de l’arxiu de Televisió Espanyola.
Capdavantera de la música popular en català
Feliu va néixer el 1941 al barri de Sants, on va començar a estudiar piano i solfeig amb només set anys. Més tard, va entrar a l’Orfeó Canigó de Sants, algú la va veure cantar i li van fer una prova de la qual va resultar el seu primer disc, ‘Anirem tots cap al cel’ (1965). Un any més tard, el 1966, va rebre el premi a la millor cantant d’Espanya.
D’aquí, al reconeixement internacional: va actuar al Waldorf Astoria de Nova York amb el pianista Tete Montoliu. Es va atrevir amb boleros, cuplets, el jazz, el blues i la cançó tradicional i va reivindicar que “en català es pot cantar tot”, amb una cinquantena de discos i més de 500 cançons enregistrades.
Tot i ser reconeguda arreu, Feliu estava arrelada al seu barri, Sants, i va participar activament en el teixit associatiu. Fins i tot es va fer una geganta per celebrar el seu setantè aniversari, que va cedir al barri.
