La festivitat de Sant Esteve té l’origen al segle VIII, quan el Principat formava part de l’imperi Carolingi. En aquell context, la pasqua de Nadal se celebrava a la casa familiar i, l’endemà, no s’anava a treballar perquè es dedicava el dia a tornar a casa. Aquest fet marca l’inici d’una tradició que, amb molts canvis, ha arribat fins als nostres dies.
Imperi Carolingi i Sant Esteve
L’escriptor i folklorista Amadeu Carbó explica que la concepció familiar de l’imperi Carolingi, sota el bisbat de Narbona, és diferent de la que té la resta de la península Ibèrica, que està sota la protecció del bisbat de Toledo. Ja des del segle VIII, en els territoris de la marca hispànica, es fan grans celebracions de la pasqua de Nadal i la Pasqua de resurrecció a la casa pairal, a la casa d’origen de l’estirp familiar.
Per què se celebra Sant Esteve a Catalunya?
Els àpats obligaven a traslladar tota la família que, l’endemà, retornava a casa, i no treballava. Aquesta és la clau per entendre per què Sant Esteve se celebra a Catalunya però no a la resta de l’estat espanyol. Un mil·lenni després, els catalans es reuneixen per celebrar una festivitat que, segons Carbó, en l’actualitat s’ha convertit en una extensió del Nadal i que també té una funció pràctica: ajudar a conciliar els dinars de festes entre les diferents famílies.
L’autor de ‘Celebrem el Nadal’ afirma que els àpats de festes són rituals amb connotacions molt potents i de redefinició de les famílies. Cada dinar de Sant Esteve, Nadal o Reis és un retrat nou de la família, en què es perceben les absències, les persones que han mort, i les noves incorporacions, siguin naixements o cunyats.
Àpats de Sant Esteve: aprofitament després de Nadal
Tot i que els canelons presideixen les taules de totes les cases catalanes per Sant Esteve, es tracta d’una tradició relativament recent. Només fa un segle que aquest plat d’origen italià va entrar a les cases, després de ser importat a l’hostaleria barcelonina pels cuiners italians al segle XIX. Inicialment en consumien sobretot la burgesia i les classes benestants i, a partir del 1911, va ser popularitzat per la casa de pastes El Pavo.
De fet, “cannelloni”, en italià, significa “canya, tub farcit”, i és un plat propi de la cuina d’aprofitament. Com també ho era l’arròs de miques, amb restes de rostit del dia anterior, que feien les llars catalanes per Sant Esteve abans de l’arribada dels canelons. Carbó explica que la tradició estableix menjar amb abundància el dia del dinar de Nadal i, l’endemà, aprofitar el menjar que ha sobrat.
