El diagnòstic precoç de l’Alzheimer ja està a tocar. L’Hospital de Sant Pau ha anunciat aquesta setmana que incorporarà els propers mesos una nova prova, amb una eficàcia d’un 95 %, que permet detectar l’Alzheimer amb una simple anàlisi de sang, gràcies a la descoberta d’un nou biomarcador. La malaltia es detectarà abans però, per combatre-la eficaçment, faltarà que arribin els tractaments i, per a això, caldrà esperar més.
Als Estats Units, mentrestant, ja els tenen. L’FDA, l’agència de medicaments d’allà, va donar llum verda l’estiu passat a un nou fàrmac, el Leqembi o lecanemab. Segons el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, aquest és un pas endavant molt important perquè, per primera vegada, apareix un medicament que no només en combat els símptomes sinó que n’alenteix la progressió. Ho aconsegueix reduint l’acumulació de la proteïna β-amiloide al cervell.
Després d’un any i mig prenent el fàrmac en el marc de l’estudi clínic, la cognició dels pacients es deteriorava més lentament, l’equivalent a quatre mesos respecte als que prenien el placebo”
“La millor manera d’entendre què implica és explicar el temps que guanyen els pacients”, explica Juan Domingo Gispert, cap de Neuroimatge del BBRC. “El que s’ha vist és que, després d’un any i mig prenent el fàrmac en el marc de l’estudi clínic, la cognició dels pacients es deteriorava més lentament, l’equivalent a quatre mesos respecte als que prenien el placebo“.
Les famílies demanen que el medicament arribi ja a Europa
Pels familiars dels malalts, no cal dir-ho, és una gran notícia. Reclamen poder disposar ja d’aquest medicament, sobre el qual l’Agència Europea de Medicaments (EMA) s’espera que es pronunciï aquest trimestre. Fèlix Capella, familiar d’una persona amb Alzheimer i membre d’Alzheimer Catalunya Fundació, ha assegurat a betevé que “amb la nova prova diagnòstica, es necessiten els medicaments com més aviat millor per començar els tractaments quan els símptomes encara no han començat”.
Els experts, però, recorden que en cas que Europa hi doni el vistiplau, encara quedaran passes a fer. “Caldrà esperar uns dos anys perquè el medicament arribi als nostres hospitals”, ha explicat Gispert. Això és perquè, encara que l’EMA el verifiqui, cada país té el seu ens regulador i, en el cas d’Espanya, són les comunitats autònomes les que hi tenen l’última paraula. “S’haurien de resoldre moltes qüestions, com la manera de seleccionar els malalts a qui es dona el tractament i com s’afronta el cost econòmic d’adquirir-lo“.
Segons Gispert, malgrat que tardi, és tota una fita que pot obrir la porta a altres medicaments similars per fer front a malalties neurodegeneratives més enllà de l’Alzheimer.
