La intensa vida de Xavier Cugat és el fil conductor que Jordi Puntí Garriga ressegueix a ‘Confeti‘ per reflexionar sobre la ficció que, d’una manera o altra, impregna totes les vides humanes. L’obra ha estat guardonada amb el 64è Premi Sant Jordi que convoca Òmnium Cultural i que aquesta entitat coedita amb Proa. El seu autor ens n’ha parlat al plató de ‘Plaça Tísner‘.
Els clarobscurs Xavier Cugat
Jordi Puntí ha triat explicar la història que presenta a ‘Confeti’ des del punt de vista d’un periodista d’espectacles i xafarderies que, quan ja té 103 anys i gairebé tothom de qui parla és mort, rememora el contacte directe que durant dècades va establir amb el músic.
La tria d’aquest narrador, que actua com a mirall, permet deixar espai a la crítica del personatge i, fins i tot, introduir altres veus en primera persona. És el cas d’Abbe Lane, la tercera dona amb qui es va casar Xavier Cugat, a qui el lector es troba tot just començar el llibre. La novel·la recull el valor del llegat musical de Cugat, considerat l’introductor dels ritmes llatins als EEUU però no defuig les ombres d’una figura que va prioritzar el seu èxit públic.
Treball de documentació
El 2014 Jordi Puntí va obtenir una beca del Cullman Center for Scholars and Writers que li va permetre tenir accés durant un any als fons de la Biblioteca Pública de Nova York. Allà va poder consultar una àmplia i variada documentació sobre Xavier Cugat que li va permetre tirar endavant l’ambiciós projecte narratiu que suposa ‘Confeti’.
Aquesta investigació va ser la culminació d’un interès que Puntí ha mantingut al llarg dels anys per la figura de Xavier Cugat. L’autor explica que el seu primer record el situa quan de petit passava en cotxe amb els pares per la Gran Via de les Corts Catalanes i veia el Rolls Royce del músic aparcat davant de l’antic Hotel Ritz, on va viure els últims anys de la seva vida. Més endavant l’escriptor va llegir les seves dues autobiografies i va anar recopilant informacions sobre la trajectòria personal i professional d’un artista considerat durant dècades una estrella als EEUU.
El “mosaic” de Jordi Puntí
Un paisatge: Saus i el seu entorn. Des de fa un parell d’anys, el Jordi sovinteja aquesta zona de l’interior de l’Alt Empordà on troba calma i proximitat amb la natura.
Un costum: utilitzar la font ‘Cambria’. I, concretament, en cos 12. Confessa que si no escriu amb aquest tipus de lletra, li costa més creure’s el que fa.
Un premi: el Sant Jordi de novel·la. L’ha guanyat amb ‘Confeti’, una història que, tot resseguint la trajectòria de Xavier Cugat, reflexiona sobre la ficció que impregna tota vida humana.
Una ciutat: Nova York. El Jordi hi ha viscut a temporades. En una, hi va estar 10 mesos i, gràcies a una beca del Cullman Center, es va poder documentar per escriure la novel·la que avui ens ve a parlar.
Un número: 306. És la suite del desaparegut Hotel Ritz de Barcelona en què Xavier Cugat va viure els últims anys de la seva vida.
Una plaça: la de Jaume Sabartés. En Jordi hi viu a tocar i molts dies baixa a esmorzar a alguna de les cafeteries que hi ha en aquest racó força tranquil del Born.
