(EFE/Redacció) La llei inicial del “només sí és sí” de l’exministra Irene Montero, vigent quan Dani Alves va cometre la violació a la discoteca Sutton, ha permès al tribunal rebaixar la condemna al futbolista a quatre anys i sis mesos de presó. Es tracta de la pena mínima per un delicte d’agressió sexual, segons la legislació vigent en aquell moment. La modificació de la norma, després d’un acord entre el PSOE i el PP al març del 2023 per la polèmica originada per les inesperades rebaixes de pena i excarceracions de violadors, va permetre elevar la condemna per violació a sis anys.
Alves, beneficiat per la llei del “només sí és sí”
El futbolista va cometre la violació la nit del 30 de desembre del 2022, quan feia dos mesos que estava vigent la llei del “només sí és sí”. Per això, en aquest cas, el tribunal recorda que la reforma penal “és més favorable a l’acusat”, per la qual cosa, en reconèixer-li l’atenuant de reparació del dany, la pena queda en quatre anys i sis mesos de presó. Tot i això, l’advocada de l’exblaugrana ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència.
La fiscalia demanava nou anys de presó per a l’internacional brasiler, a qui no reconeixia cap atenuant, mentre que l’acusació particular exercida per la víctima l’elevava a dotze anys de presó, la pena màxima amb la legislació vigent al moment.
El consentiment de la llei, clau en la sentència
La llei de Montero, que estableix la manca de consentiment com a eix dels delictes contra la llibertat sexual, ha resultat clau per condemnar Dani Alves, el primer cas mediàtic de violació que ha arribat a judici sota la llei del “només sí és sí”.
De fet, la mateixa sentència reconeix que en els delictes d’agressió sexual no cal que hi hagi “lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals”. I en aquest cas, segons el tribunal, és “més que evident” que hi va haver violència per “forçar la voluntat” de la jove.
